O'Leary

Ets Mr. Ryanair per al comú dels mortals. El boig o visionari que ha edificat un imperi tot convertint una línia aèria en el McDonald's del firmament. Res a dir, si no fos per les trampes. Segur que cap McDonald's ha obtingut cap subvenció pública per vendre el que ven, i per tant no hi ha res a objectar als seus estàndards. Però tu aterres enlluernant la província, prometent l'oro i el moro intercontinental, fas passar per caixa i, quan la mamella s'eixuga, abandones el tauler de joc.

No es pot ser tan bufanúvols, Michael O'Leary. Si ingresses en una partida, has de jugar el temps que toca, i no pas fugir quan et convé. Les apostes de Girona i Reus van ser presentades com jugades fermes i a llarg termini; a l'hora de la veritat han estat una estratègia per rebentar el mercat català, i saltar a Barcelona en l'hora adequada. D'acord que les autoritats locals s'han deixat enlluernar per tu, espècie de mister Marshall de rècord Guinness. Però l'actitud de les víctimes no excusa la del perpetrador.

Una cosa és tenir idees, i una altra fabricar enganyifes. Que la gent pagui per anar al lavabo, que els passatgers vagin drets o que embarquin les seves maletes són idees arriscades; qui vulgui s'hi apunta i qui vulgui no, sense traspassar línies morals. Baix cost, baix servei, baixa qualitat, baixa amabilitat i baixa satisfacció. Pagues poc i reps poc. El que no pot ser és el poc retorn que has donat a les injeccions milionàries que has rebut; d'això se'n diu baixa moral, baixa estopa, baix joc.