L'Europa que ens fa llengots i no es dutxa
No fa gaires anys, invocàvem Europa com a resposta a totes les preguntes. A l'ombra de la seva màgia hi havia qui somiava un futur polític per a una Catalunya autodeterminada. I hi havia raons fonamentades per a la il·lusió. Si l' encarcarada i enteranyinada Espanya s'incorporava a la dinàmica i moderna Europa, els anhels de llibertat dels seus pobres no podrien ser ignorats. Fins i tot es va encunyar el principi de la subsidiarietat –que sigui el govern mes pròxim al ciutadà el que gestioni com més competències millor– per argumentar un buidatge de l'estat en favor de les seves organitzacions territorials. En aquesta Arcàdia feliç, els estats es diluïen de mica en mica per construir una Unió Europea federal i una xarxa de regions i comunitats que cooperaven econòmicament i políticament. El somni, però, va tenir un mal despertar. Els estats han construït una Europa a la seva mida, centralista i centralitzada, i on en nom del consens s'han capolat totes les expectatives de les nacions sense estat. Ni reconeixement per a les llengües no estatals, ni representació en els òrgans comunitaris, ni participació en els processos legislatius. Nomes alguna engruna com ara la possibilitat de dirigir-nos a les institucions europees en la nostra pròpia llengua, un dret per cert concedit pel govern espanyol. Certament, quan somiàvem Europa ens imaginàvem un amor mes carnal i no tan quirúrgic.
Però és que l'estimada, a més, ens ha sortit una mica bandarra. Segons han publicat aquests últims dies els diaris, alguns eurodiputats es veu que no dubten a parar la mà si l'oferta del lobby és prou sucosa, d'altres han descobert com cobrar per un dia de feina treballant només mitja hora i molts comissaris s'han passat de bàndol i col·laboren amb grups de pressió un cop han abandonat els seus càrrecs polítics. Fa molts anys em varen explicar que els funcionaris del Parlament d'Estrasburg cada nit havien de revisar els despatxos perquè sempre hi havia algun diputat que s' hi quedava a dormir per estalviar-se la dieta de l'hotel. Ara em sembla un joc de trapella davant dels milions que es mouen en les tenebres de la burocràcia continental. I, malgrat tot, aquesta Europa que ens posa les banyes, ens fa llengots i es dutxa poc, la seguim estimant, potser perquè, del catàleg d'amants, és la més seductora.
