Llorca

Tot el meu condol pel tràngol que esteu passant i encara passareu, tot el meu respecte per la vostra llarga història, plena de lluita, d'emigració i de tragèdia. I no cal dir que em sembla del tot lògic que ara atureu la campanya electoral al municipi i us dediqueu a feines prioritàries. El que no acabo d'entendre és quin favor us fa que els partits catalans marquin un respir en la seva campanya.

No sé, Llorca estimada,
fins a quin punt aquestes mesures catalanes us consolen per la tragèdia del terratrèmol. Em consta que el costum porta als minuts de silenci i els gestos de solidaritat. Ara, aquí és més: es tracta d'un autèntic dol, d'interrompre durant 24 hores la normalitat política. És cert que bona part dels catalans tenim alguna cosa de murcians. Però, amb tot, em pregunto quina reacció s'hauria produït si la catàstrofe s'esdevenia, posem per cas, a Mònaco, a la mateixa distància i amb qui ens uneix la mateixa mar i un passat compartit.

Els partits haurien aturat per una tremolor a Mònaco les seves activitats preferents? I, a risc de semblar poc elegant, pregunto; quina hauria estat aleshores la reacció dels nacionalistes, en concret? No resulta sospitós que quan ens ensumem problemes d'imatge ja no ens considerem país a part? I que a l'hora del condol ens tornem espanyols de cop? Estic segur que vosaltres, amics de Llorca, apreciaríeu que els catalans fóssim nacionalment coherents tant en la sort com en la desgràcia, perquè si no tot plegat faria l'aspecte de comèdia políticament correcta.