Trias

Pel que conec de tu, que no és tot, diria que ets garantia d'una cosa: de no abraçar cap estirabot o, formulat d'una altra manera, d'equivocar-te poc. Això alguns ho consideraran un defecte, atès que la moderació, quan el país i la butxaca estan en hores difícils, fa un cert aspecte de rendició. Però, pel que conec de tu, tres cops alcaldable, la rendició no forma part del teu manual. És possible serenor i fermesa alhora? Bé, la promesa hi és.

Pasqual Maragall ja ho va dir en les darreres eleccions, i es va armar un escàndol colossal: potser ha arribat l'hora, va dir, de girar full i canviar de cares. Si ho dic jo no hi haurà cap escàndol, o sigui que ho diré, però a la meva manera. El PSC i en concret Jordi Hereu ja han tingut les seves oportunitats; ara toca que algú altre tingui ocasió d'equivocar-se. El dret a l'error no deu existir a la declaració dels drets humans, però nosaltres el podem reconèixer si així ens plau.

Estàs a punt de conquerir aquest dret, sense estridències, sense replegaments. Tant de bo això signifiqui, si efectivament guanyes, que no n'abusis. I que en la primera ocasió, la de buscar amics per governar, esquivis la badada més grossa i la que menys et perdonarien. Ja la saps: seria la de no creure, abans que res, en el país. Si Catalunya és al teu cap i és al teu cor, i si empenys Barcelona a ser-ne capital en llibertat, podràs ser un senyor alcalde. Si no, si el país passa a segon terme, aleshores només seràs el substitut de Jordi Hereu. Ei, i bona sort.