Polítics, ciutadans i veïns

En una democràcia qui pren les decisions és el polític que, prèviament, ha estat elegit pel ciutadà. Un aclariment innecessari que avui, a Barcelona, resulta necessari: qui vota és el ciutadà i no l'associació de veïns. I és precisament el ciutadà qui, d'elecció en elecció, passa comptes al polític de torn i assenyala allò que vol i a qui vol a través del vot. L'associació de veïns? Té tot el dret a dir el que vulgui i a reclamar el que cregui convenient, però no té cap dret a l'hora d'exigir res al polític. Sense embuts: l'associació de veïns està mancada de representativitat democràtica. On és escrit que l'associació de veïns representa el ciutadà? Qui la vota? Quanta gent la vota i amb quines garanties democràtiques? Tot plegat ve a tomb de les exigències manifestades per quatre associacions de veïns –Sagrada Família, Poble Nou, Clot-Camp de l'Arpa i Fort Pienc– que demanen a l'Ajuntament de Barcelona l'enderroc de l'anomenat tortell de les Glòries i la construcció dels túnels subterranis. Més enllà de la manca de sentit de la realitat –senyors, qui paga la festa?– d'aquestes associacions de veïns, més enllà de la bondat o no de la proposta, més enllà d'això, el que ningú no pot discutir és que l'Ajuntament de Barcelona ha de fer el que cregui més adequat en funció de les variables, prioritats i recursos que manega.