La remissió dels pecats

Digui qui ho digui, no és cert que davant la justícia tots som iguals. Només l'instant de la mort ens iguala a tots. A vegades, la mort també representa una certa remissió dels pecats, un esborrador gegant que tapa els obscurs i fa lluir els clars. Com a mínim així m'ho ha semblat arran del traspàs recent de Manuel Fraga Iribarne. Sense qüestionar que va ser protagonista d'alguns dels mèrits notables de la transició democràtica espanyola, no és menys cert que la seva vinculació amb la dictadura franquista també forma part de la seva biografia. I l'intent deliberat d'alguns hagiògrafs d'emblanquinar les pàgines tacades ha esdevingut un exercici patètic i fútil.

Aquest emmascarament de la realitat post mortem no és, però, només un atribut de les dretes. És una habilitat transversal que no coneix ni ideologies ni colors. Alguns països de l'altra banda de l'antic teló d'acer en saben un niu, d'això. En són testimoni milions de ciutadans que continuen condemnats a conviure amb la memòria de pedra dels que els van oprimir. A les dictadures és un clàssic aixecar estàtues o grans mausoleus en memòria del sàtrapa difunt. Tan habitual com que, amb l'arribada del nou cabdill, el primer que fa aquest és arrasar la memòria del seu predecessor derrocat. Això, si la tirania no es converteix en dinàstica com ha passat a Síria, a Corea del Nord, a Cuba, als règims militars sud-americans o a l'antic “paradís soviètic”. Les democràcies, en canvi, són molt més respectuoses amb el passat, encara que sigui tenebrós. Si no, com s'explica que tantes dècades després de la mort de Franco encara hi hagi carrers, places i edificis que recordin il·legalment aquells temps d'ignomínia, que el Valle de los Caídos es mantingui com a testimoni de la victòria esclafadora dels uns sobre els altres, que la família del panxut general gaudeixi de béns generats en plena dictadura o que un jutge sigui empaperat per haver investigat els crims de la dictadura. A l'hora de morir potser sí que tots som iguals, però els que escriuen la història sempre porten l'aigua al seu molí.