Mossos, parlem clar

Volia dedicar aquest article que regularment faig al diari El Punt Avui al pas endavant del segle XXI que cal que faci la nostra policia i el seu model policial, però no em puc abstenir de l'actualitat i de parlar amb claredat i contundència del perquè de certes actituds que s'han produït en el cos de Mossos d'Esquadra, la nostra policia. Seria massa fàcil dir que també hi ha talps, “quintacolumnistes”, i un intent estructurat en contra d'un dels eixos de la nostra construcció nacional, que és la nostra policia. De tot hi deu haver, però també hem de mirar cap a casa, veure quins errors hem comès perquè es pugui arribar a les situacions d'aquests darrers dies en les reivindicacions dels sindicats policials, i pitjor encara, d'un grup nombrós de policies. És cert que el sindicalisme de la nostra policia té defectes, hi ha dirigents d'aquests sindicats que més que sindicalistes de la nostra policia semblen representants sindicals d'una important indústria metal·lúrgica o de l'automòbil. També hi ha líders sindicals que fa massa anys que van passar per l'Escola de Policia, i també fa massa anys que no fan de policies, sinó de sindicalistes, de manera que potser han oblidat quina és la seva professió i els deures que aquesta comporta.

Però com és que s'han pogut produir certes reivindicacions que en cap policia d'un estat democràtic haurien estat tolerades o que serien impensables? Doncs aquí és on vull arribar al moll de l'os d'una qüestió de la qual sols ens atrevim a parlar a cau d'orella: és el fracàs en bona part de la formació que durant diverses etapes s'ha produït a l'Escola de Policia, ara Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i més encara com s'ha fet la selecció d'aquests professionals en les últimes promocions, massa nombroses per a un país com Catalunya. Quant a la formació, ens hauríem de preguntar per què s'ha fet tan “tova”, tan acomplexada en ensenyar als nostres professionals quins eren els seus deures, quines eren les seves institucions, quin era el perill de servir en una policia que no té estat.

Es pot formar un cos policial sense autoestima? Es pot formar un policia com si fos un treballador d'una empresa qualsevol? Aquest és un pòsit que és present en el cos de Mossos d'Esquadra, i que serà difícil en els propers anys de reciclar. Cal dir, però, que tots els fariseus que avui s'alarmen per certes reivindicacions de la nostra policia i la manera en què ho fan i el que reivindiquen, s'haurien de preguntar quin grau de culpa tenen també aquells que van escollir determinades estratègies de formació que han conduït a fer que els Mossos siguin el que són, però no se'ls ha donat la suficient formació ni s'ha fet la selecció adient per fer-los entendre i sentir que un policia, a més de ser treballador, és servidor de la societat, defensor de les institucions i, en el cas de Catalunya, també defensor dels nostres símbols i de la nostra nació.

Això no s'ha volgut fer, i en canvi s'ha trobat normal que aquesta sigui la formació desacomplexada i normalitzada dels cossos i forces de seguretat de l'Estat (CFSE). Cal reflexionar. Hi ha hagut un error d'aquests sindicalistes, però també hi ha uns culpables.

En un altre ordre de coses, també entraré avui a posar en consideració dels lectors i dels professionals de la policia, a més dels nostres responsables polítics, si les mesures preses en les retallades han estat ben estudiades, planificades i reflexionades. En la meva etapa de Director General, i sobretot en l'etapa del bon amic i respectat comissari de Seguretat, Francesc Gordo, vam creure que la nostra policia havia de tenir dedicació plena i exclusiva, i que no podien tenir cap activitat al marge de la policial, i això obligava que els nostres professionals de la policia i de la seguretat en general tinguessin un sou que assegurés la seva estabilitat i dedicació. Durant uns anys és cert que els Mossos d'Esquadra van tenir un sou superior al de les policies de l'Estat, que malvivien fent dues i tres feines, algunes de legalitat dubtosa. Però els anys han passat, i avui la policia de Catalunya ja no gaudeix del fet diferencial salarial, i en els darrers anys la seva pèrdua de poder adquisitiu ha col·locat en dificultat el projecte inicial d'una policia ben pagada, ben formada i ben equipada.

Cal recordar al nostre govern que quan hi ha una crisi com l'actual –i més amb les perspectives de tensió social que s'endevinen a l'horitzó– és vital que els cossos de seguretat tinguin una gran estabilitat laboral i professional. Desgraciadament, quan hi ha una crisi d'aquestes característiques, la policia té la funció de controlar i afrontar les tensions que han creat els financers, els poderosos, i una part important de la classe política, i aquest és un element a tenir en compte. A més de les tensions sindicals, a més de les tensions socials a què s'enfrontaran els nostres policies, hi ha també la voluntat manifesta recentralitzadora del nou govern espanyol, que continuant l'ofensiva que ha fet contra la nostra escola, llengua i mitjans de comunicació, ara pensa en el nostre sistema de seguretat i com laminar-lo i redesplegar l'autoritat de l'Estat mitjançant els seus CFSE i competències exclusives. Això obliga els nostres policies, els seus dirigents sindicals, la nostra classe política i el govern a anar amb compte, volem anar més lluny, però cal anar amb compte a no anar enrere, i avui hi ha raons per preocupar-nos, i tots hem de ser conscients que no podem ajudar que la provocació i el retrocés es facin amb la complicitat de les nostres equivocacions i estratègies.

Catalunya disposa, ara com ara, del sistema de seguretat més important de la seva història moderna, ben considerat, amb perspectives de futur, però no ha d'actuar amb innocència, no ha de caure en els paranys, i els nostres professionals han d'entendre que no treballen en una multinacional o una gran fàbrica, sinó que treballen pels nostres ciutadans, per les nostres institucions nacionals, en un marc molt difícil de voler ésser sense tenir estat.