L'endemà del dissabte

L'endemà de dissabte passat, l'arquebisbe de Barcelona va declarar que “la manca d'educació religiosa en els joves els pot fer caure en les sectes”. Seria fàcil contradir aquesta declaració, com han fet alguns, amb el tòpic que l'Església catòlica no és sinó una secta més. Tanmateix no ho és pas, malgrat que en el passat hagi tingut comportaments sectaris clàssics, com ara la tortura o execució d'apòstates o bé un enfocament més material que espiritual per part dels jerarques.

Ara bé, la majoria de les sectes modernes més notòries sí que tenen arrels cristianes si no directament catòliques: els suïcides involuntaris del Temple del Poble (1954-78); els Mormons assassins de l'Església de l'Anyell de Déu (1972-81); els Adventistes mutiladors dels Ant Hill Kids (1977-89); o bé els espiritualistes autoimmolats de l'Orde del Temple Solar (1984-97). Com es pot veure, aquestes sectes –i moltes de semblants– van durar relativament poc.

Fa un parell de mesos, tornava a Barcelona amb avió des de Londres envoltat d'un grup heterogeni d'una trentena de persones: de totes les edats i ambdós sexes, xerraven entre ells com si formessin part d'una família del tot avinguda (una cosa prou estranya per cridar l'atenció). En baixar al Prat, es van posar uns anoracs que portaven diversos eslògans cienciòlegs i efectivament, va resultar que tots pertanyien a l'Església de Scientology de Catalunya. Sembla que, al contrari dels cultes abans esmentats, la Cienciologia –reconeguda com a religió legítima pel govern espanyol el 2007– no té cap data de caducitat. Tot i que els cienciòlegs creuen, entre d'altres coses, que els seus cossos són habitats per unes ànimes supervivents d'un genocidi intergalàctic que va tenir lloc fa 95 milions d'anys. Com pot ser, doncs, que no se la consideri una secta sinó una fe respectable? Una cienciòloga nord-americana dels anys setanta, Nancy Many, ho va explicar l'any passat a la revista Rolling Stone: “Els meus pares catòlics em van ensenyar que Jesucrist va convertir aigua en vi i que caminava sobre les aigües. És creïble, això? De manera que per mi, la història [de les ànimes supervivents] era com una faula bíblica.” Ai. Potser el cardenal Sistach faria santament de recordar el famós versicle 41 de Lluc 6: “Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no...?”