Torna el “todo por la patria”
Després de la victòria a Espanya del PP, el nostre model de seguretat torna a estar en perill i els fantasmes del passat
han tornat a aparèixer
Semblava que el malson del “todo por la patria”, dels uniformes grisos, els marrons i els verds havia quedat per a la història. Però res més lluny de la realitat. Tornen les èpoques complicades.
Algun dia s'haurà de jutjar el paper dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat (CFSE) a la nació catalana, durant el franquisme i l'anomenada transició democràtica, que encara, després de més de trenta anys, no s'ha fet. Però això són figues d'un altre paner, que algun dia tocarà abordar. Veníem d'un moment molt més benèvol, amb el discret i positiu paper d'en Joan Rangel com a delegat del govern d'Espanya. Amb ell, havíem oblidat el virrei etern socialista, Ferran Cardenal, i el que suposava: la seva dèria contra la policia de Catalunya i, més en concret, contra el cos de Mossos d'Esquadra. Cardenal va fer passar als Mossos un autèntic viacrucis i ell, com a recompensa, va rebre un premi, tot fent-lo director general de la Guàrdia Civil, en l'època dels GAL.
En els últims anys, doncs, la policia de Catalunya s'ha desplegat amb dificultats, però ha aconseguit un nivell d'eficàcia acceptable i s'ha convertit en la policia integral del Principat, essent, dia a dia, percebuda amb normalitat per la ciutadania com la nostra policia nacional. I els CFSE, que restaven a Catalunya, feien les seves funcions discretament amb una coordinació millorable amb la nostra policia, però sense greus incidències. La policia de Catalunya, és a dir, els Mossos d'Esquadra i les policies locals, van tenir dificultats en els darrers anys per una política equivocada, potser de bona fe, executada pel conseller Joan Saura, tot i la maldestra actuació del seu secretari general, Joan Boada. Després d'aquestes dificultats calia enfilar, amb el nou govern, la fase final del desplegament. La policia de Catalunya s'havia de fer càrrec a mitjà termini de totes i cadascuna de les competències d'una policia integral d'una nació, naturalment coordinada amb una policia europea.
Amb la victòria gairebé absoluta de CiU, el cos de Mossos d'Esquadra i la resta de les nostres policies locals varen creure que venien temps positius per al model policial català. Confirmant-se aquesta apreciació amb el nomenament com a conseller d'Interior d'en Felip Puig, de perfil nacional clar i disposat a defensar els homes i les dones de la policia de Catalunya. Però després de la victòria a Espanya del PP, el nostre model de seguretat torna a estar en perill i els fantasmes del passat han tornat a aparèixer.
Des de feia mesos, més descaradament, i anys, discretament, els aparells de l'Estat s'havien infiltrat a la policia de Catalunya, no fos cas que..., i més en particular en moltes policies locals a les quals afavorien amb privilegis informatius i suports de diferent entitat, creant un cert enfrontament i distanciament d'aquestes envers el cos de Mossos d'Esquadra. Des de la victòria de CiU i l'efervescència d'una majoria independentista social a la nostra societat, l'Estat ha reforçat els seus tentacles, les seves fonts d'informació i la quinta columna, tot col·locant com a delegada de la metròpoli la senyora Llanos de Luna, coneguda vidalquadrista de l'ultranacionalista espanyol d'origen català. Això, acompanyat amb els nomenaments com a caps de la Policía Nacional espanyola i la Guàrdia Civil, els fins ara caps dels serveis d'informació a Catalunya, que evidentment coneixen de prop la realitat catalana, cosa que fa denotar una estratègia clara de l'Estat respecte a Catalunya i el seu model policial.
Tot plegat comporta un canvi radical, retornant al 1994. L'actitud de la Policía Nacional espanyola i la Guàrdia Civil a moltes juntes locals de seguretat intentant col·locar els Mossos d'Esquadra com a simples policies auxiliars dels CFSE és un senyal inequívoc que una ofensiva recentralitzadora i un redesplegament dels CFSE ha començat a casa nostra. La situació tot just està començant. Per ara d'una manera controlada. La Policía Nacional espanyola comença a exhibir-se d'uniforme i els seus cotxes patrullen amb els llums posats. Cal que se'ls vegi. I la Guàrdia Civil estableix més controls a les autopistes i punts estratègics amb llums encesos. I a altres nivells els serveis d'informació de la Policía Nacional espanyola, Guàrdia Civil i CNI són cada vegada més presents i visibles.
L'ofensiva, doncs, contra el model nacional de policia català ha començat. I coincideix amb l'atac al nostre model d'ensenyament, el nostre espai de comunicació audiovisual i a l'extermini de la nostra estructura d'acció exterior. Cal, doncs, exigir al govern de CiU que doni explicacions clares de com es pot estar pactant, dia sí dia també, amb aquells que estan fent l'ofensiva recentralitzadora i espanyolitzadora més dura de les últimes dècades. En els últims i desgraciats incidents de les manifestacions sindicals dels Mossos, en què un reduït nucli de quintacolumnistes va menysprear la nostra llengua nacional, ha fet remoure el cos de Mossos d'Esquadra, i en la següent manifestació, molt més massiva, varen sorgir les estelades i la defensa de la llengua pròpia, a més de les seves reivindicacions professionals. S'ha tensat el cos policial. Hi ha, enfront de l'ànima majoritària que estima el país, un grup reduït i ben organitzat de quintacolumnistes, que pretenen desprestigiar el cos, crear tensions innecessàries per justificar el redesplegament dels CFSE.
Cal advertir, però, als estrategs dels aparells de l'Estat que defensen l'estratègia de la tensió que no doblegaran la immensa majoria del cos de Mossos d'Esquadra, que són uns excel·lents professionals i que volen ésser solament la policia integral, democràtica i nacional dels catalans. L'Estat i les seves clavegueres, la irresponsable senyora Llanos de Luna, els suposats ciutadans quintacolumnistes, que deixin en pau la policia de Catalunya, que tenen el gran repte de protegir el país i els seus ciutadans en uns moments difícils i de greus tensions. Les nostres institucions, les seves forces polítiques i la societat civil han de reaccionar amb fermesa, defensant un dels eixos de la nostra construcció nacional: el nostre model policial. I em temo que l'atac només es troba a les beceroles. Caldrà no ésser innocents i estar ben alerta.
