la columna
Recollir-nos la bandera
Per arribar al frenesí patriòtic convertim tothom en ‘clown'
Tots recordem aquella mítica escena de Temps moderns en què Charles Chaplin recull per accident una bandera roja d'un camió repartidor: el personatge la branda i l'oneja, tot cridant darrere del vehicle per tornar-la al propietari, fins a veure per sorpresa que està liderant contra voluntat una manifestació il·legal. El geni de Chaplin va més enllà de la simple confusió. Se n'aprofita per dinamitar amb ironia un dels punts clau de la propaganda marxista: tots, dicta la consigna, formem part de la classe obrera i cal que lluitem per alliberar-la. Altrament, l'heroi d'aquesta obra mestra de la crítica al capitalisme és un paio més aviat naïf, del tot oposat a la figura d'un activista polític. Amb la jugada, Chaplin no només aconsegueix una crítica àcida contra el sistema esclavista del treball, sinó també envers la pretensió risible de tota protesta col·lectiva dogmàtica.
En indrets silvestres com Catalunya, curiosament, hem institucionalitzat allò que el més gran dels cineastes convertia en risible. En temps recents, als militants independentistes els ha agafat un atac de creativitat a la recerca del millor lipdub. En aquestes formes de reivindicació pàtria (un recorregut musical en què centenars de persones protesten fent playback), la manifestació es converteix en una activitat risible i divertida per se. Poc importa què es defensi, ja sigui la llengua o el pa amb tomàquet; cal que hi abundin gralles, castellers... i Joel Joan, que sempre aprofita el temps lliure per inscriure's a qualsevol disbauxa. L'únic imperatiu del lipdub és: passeu-vos-ho bé! L'espontaneïtat de la manifestació, que Chaplin dinamitava amb la seva aparició inconscient, aquí s'anul·la amb un excés teatral: vostè hissi la bandera, somrigui, i miri a càmera.
Els Temps moderns de Chaplin convertien un pallasso en manifestant, tot per fer catarsi. Volent arribar al frenesí patriòtic, nosaltres convertim tothom en clown; és una opció. Pel que fa a un servidor, només em pregunto qui serà aquell que –acabada la pantomima– gosi recollir-nos la bandera.
