la columna
Covards a la xarxa
Detectar vàndals i difamadors no és un acte de delació sinó una obligació
La policia britànica ha detingut tres persones acusades de fer comentaris a la xarxa contra una víctima de violació. El cas arrenca amb la condemna a cinc anys de presó del jugador del Sheffield United Ched Evans per haver violat una noia de dinou anys. Un cop coneguda la sentencia, el nom de la víctima es va fer públic a través del Twitter, amanit amb una pluja de comentaris despectius sobre la noia. I tot des del suposat confort anònim que empara la xarxa social, amagatall perfecte per a covards de tota mena. Recentment el govern de Catalunya ha creat una pàgina web per identificar els vàndals que aprofiten qualsevol moguda per destruir el mobiliari urbà o la propietat privada, emparant-se també en l'anonimat del passamuntanyes o la caputxa de l'anorac.
És ben cert que iniciatives d'aquest tipus poden induir a errors com ara incloure en la llista algun menor. Però les conseqüències d'això ja les determinaran els jutges. El més important és acabar amb l'ús impune d'una eina de comunicació que massa sovint es converteix en un abocador d'acusacions, falsedats i insídies a cost zero. El potencial per destruir la reputació de qualsevol objectiu indefens és tan enorme que és urgent posar regles que gestionin el trànsit. Aquest diari, per exemple, no admet comentaris anònims per evitar el que massa sovint passa, que qualsevol amb uns coneixements mínims d'informàtica està en condicions d'empastifar el bon nom d'un altre sense que hagi de patir per cap conseqüència. Amb l'afegit que per al difamador la veritat és un factor aleatori mentre que la indefensió del pobre diable és absoluta. Tan covard és el que s'embosca a la xarxa per atacar algú impunement com el salvatge que destrueix un vidre a cops de martell amb la cara tapada. Detectar-los no és un acte de delació sinó una obligació ciutadana i policial, i castigar-los, si cal, un deure polític i judicial.
