Opinió

LA GALERIA

L'art dels museus

En general, els de Girona són encara uns museus força desconeguts

Amb motiu de les Fires aquest diari va publicar un especial sobre els museus que hi ha a Girona amb informació dels seus continguts i reflexions de llurs responsables sobre la realitat del present i les esperances del futur. Ha estat una bona iniciativa que pot ajudar a promocionar la ciutat des de la mirada sempre reflexiva dels seus continguts museístics. En general, els de Girona són encara uns museus força desconeguts que molts gironins encara no coneixen, o no els coneixen prou, tot i que la majoria si viatgen a Florència o Roma ben segur visitaran la Galleria degli Uffizi o els tresors del Vaticà. Al gironí sempre li ha costat apreciar i estimar allò que li és propi i conegut de tota la vida, i només quan les virtuts han estat reconegudes per moltes veus autoritzades i foranes, aleshores s'adona que tal vegada sigui veritat que té un tresor amagat a casa seva i li presta atenció. També és veritat que, a poc a poc, aquest tarannà d'un cert desinterès va canviant mercès als esforços privats i institucionals que malden per capgirar aquesta situació i bona prova d'aquesta voluntat compartida és la posada en funcionament de la Fundació Rafael Masó, el darrer dels museus de la ciutat, dedicat en aquest cas a la difusió del noucentisme i l'obra del gran arquitecte gironí. A la catedral, després de cinc mesos d'acurat treball de restauració, ja torna a lluir amb tota la seva esplendor el Tapís de la Creació, que el visitant pot admirar junt amb la magnífica peça de Jaume Cascalls que representa Carlemany o el Beatus. Ben a prop d'allí, el Museu d'Art conté alguna de les obres més rellevants del gòtic català i caminant cinquanta metres ens podrem endinsar en els misteris de la càbala que ens posa a l'abast el Museu d'Història dels Jueus. Però si hi ha un museu que personalment m'atrau aquest és el del cinema potser perquè em va tocar viure de prop el procés de compra de la col·lecció Tomàs Mallol. La màgia de la imatge en moviment des de les ombres xineses fins a les projeccions dels germans Lumière ens endinsa en un món únic de fantasia i realitat que tal vegada mereixeria un reconeixement més entusiasta i popular. I ja que parlem de museus recomano visitar la magnífica exposició Parva Gerunda, que es va inaugurar el dia de Sant Narcís al Museu d'Història, una mostra que no només explica els orígens romans de la nostra ciutat i la seva configuració urbana entorn la Força Vella sinó que ens ensenya com era la vida quotidiana dels nostres avantpassats. Imprescindible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.