Una vogada més
El port on anem és més a prop del que sembla
Tinc un conegut que sol començar el diari per les pàgines d' esports. Sobretot des que el Barça ho guanya gairebé tot, diu que l' ajuda a iniciar el sotrac del nou dia amb més bon humor. I quan va just de temps, se salta les seccions de política, societat i economia per no fer-se mala sang. Seria un bon client d' aquelles publicacions que sovint apareixen, compromeses a oferir només bones notícies, i que indefectiblement només duren de Nadal a Sant Esteve. Els masoquistes addictes als periòdics normals aquest cap d'any ens hem atipat de mals averanys. Una cascada de pronòstics anuncia catàstrofes econòmiques, retallades a manta, calvaris polítics, més dèficits i impostos i menys pensions i salaris. Algun catxondo fins i tot felicitava el 2014 perquè aquest ja el dóna per perdut. El panorama somiat pels nihilistes radicals, fotem el barret al foc que això no te solució.
La llista de motius per al desànim és llarga. Només per fer-ne un tast recent i sense tocar qüestions personals. Diputats que juguen a les maquinetes en plena sessió parlamentària, el degoteig imparable de casos de corrupció política i econòmica o l' espant per la notícia d'un noi que va morir atrapat en un contenidor de roba usada d'Arbúcies . La pèrdua de valors i l'absència de vergonya s' han instal·lat tant en el dia a dia que ens empassem l'esgarrifança cada vegada amb més naturalitat. I malgrat tot, cal navegar. L'abandó en plena travessia no és una opció i la desesperació només condueix al trencament moral i a la lluita per la supervivència personal, en què l'única llei és la llei del més fort. Diuen els navegants que quan les onades són tan altes i la nit tan fosca, és difícil orientar-se i veure la costa. Fins i tot els fars es desdibuixen en el perfil de la tempesta. Però el que és cert és que cada vogada ens hi acosta, cada cop de rem és un pas mes. El brogit del mar i la foscor de la nit l'emmascaren, però el port on anem és més a prop del que sembla.
