Coses de dones

Ara fa tres anys vaig tenir la sort, gràcies a la feina d'Ajuda en Acció a Catalunya i les Balears, de conèixer una nena índia de deu anys, a l'estat d'Uttar Pradesh, a qui la seva àvia paterna havia compromès en matrimoni amb un home de més de quaranta del poble del costat. L'home havia acceptat esperar un parell d'anys per convertir-la en la seva muller. A l'Índia el feminicidi i l'avortament selectiu són una pràctica habitual. Tot i que la seva constitució reconeix la igualtat de drets entre homes i dones, la realitat és que la mal entesa tradició i el pes de les castes pot més que els drets. Per sort aquella nena i la seva mare van conèixer la gent d'Action Aid Delhi, que amb una potentíssima feina d'apoderament treballaven per convèncer la família del pare que era una aberració apartar-la dels estudis per casar-la. La bogeria del fanatisme social fa que no es vulguin tenir nenes perquè no es pot fer front al dot, i a causa d'això ja són molts més els homes que les dones, i moltes nenes han de ser venudes a concos sense sort. El cas de la dona i les cinc filles immolades a Uttar Pradesh m'ha fet pensar en la nena que vaig conèixer.

Com ho és també el cas de la noia del Salvador, a qui un sistema paternalista ha fet patir tant per salvar la vida.

Com ho és la reforma proposada per un ministre espanyol atrapat per la pròpia moral, i la dels lobbies fonamentalistes que no respecten la voluntat i la integritat de les dones. Que s'atreveix a dir que posar en risc la vida de la mare o la seva integritat mental no és raó suficient per interrompre un embaràs. Com no ho és tampoc raons de malformacions del fetus. I jo en posaria moltes més, però això depèn dels valors de les persones que s'enfronten a aquesta agra decisió. No conec cap dona que hagi passat pel trauma d'haver d'avortar que n'estigui contenta. Cap.

Moralines d'una involució manifesta; un més dels peatges d'una crisi sistèmica que haurà de provar de recuperar-los, com tants d'altres.