El president Mas, per un destí de la història, està al capdavant de la majoria social d'aquest país, que amb il·lusió i decisió s'ha posat per davant de la classe política i dels poders fàctics per assolir la normalitat nacional: ser un estat a Europa i al món. Els enemics de la llibertat de Catalunya creuen que aturaran el procés destruint personalment el president Mas, perquè no saben o no volen saber la remor de fons que hi ha a la societat catalana, cansada ja de ser humiliada, menystinguda i espoliada. Vós, president, el que heu fet és recollir el repte i encapçalar-lo com a president del país. Als anys 80, durant el tercer congrés de CDC i després d'un resultat excepcional dels qui volíem canviar el nom de CDC pel de Partit Nacionalista Català (PNC) –quan els independentistes érem una minsa minoria al partit–, Miquel Roca em va dir: “Miquel, heu tingut un bon resultat però gira't i mira enrere. Quanta gent et segueix? Quanta gent està disposada a arriscar? I, a més, hauràs d'enfrontar-te a Jordi Pujol, que no vol ni sentir a parlar d'independentisme.” Ara, president Mas, tot és diferent, tot ha girat. L'empenta de les noves generacions i el canvi del nacionalisme i catalanisme històric a l'independentisme fan que darrere vostre tingueu ara el país, la bona gent sobiranista i la militància independentista de sempre, la qual accepta el vostre lideratge sempre que no feu cap pas enrere. CDC, ERC i bona part d'UDC, d'ICV i d'amplis sectors del PSC (sumats al moviment sindical i bona part de la patronal) estan a favor del dret a decidir. I la societat civil, tensada i mobilitzada com mai abans, veu ara l'oportunitat històrica que ni havia somiat: és ara o mai, president, tal com vàreu dir al començament de la vostra segona legislatura.

L'atac a la vostra persona, president, era d'esperar. Han fet el màxim que han pogut per destruir-vos dins del marc d'una estratègia encara de contenció d'allò que realment voldrien fer i no fan. Saben que als segles XIX i XX ho haurien solucionat manu militari i fins i tot potser haurien usat el terrorisme d'estat. Però ara som al segle XXI i tot allò que els permetria una Constitució feta a l'escalf de no molestar els franquistes, ara és un text que un 60% de la població no ha votat. Avui dia la societat no acceptaria l'ús de la força per posar fi a una aspiració democràtica. Espero que aquest ús de la força tampoc no l'acceptin unes forces armades espanyoles que tampoc no van votar la Constitució i les quals, després de l'experiència internacional en conflictes que arrosseguen, espero que no vulguin embolicar-se en qüestions internes, com bé eviten fer els seus companys en el marc de l'OTAN. L'Estat, les seves institucions i fins i tot les seves clavegueres saben que la societat espanyola, la catalana, l'europea i el món sencer no els perdonarien alterar la voluntat majoritària d'un poble.

Crec, president, que podem estar tranquils però que també hem d'estar alerta. Amb seny, amb responsabilitat, els catalans hem de seguir el full de ruta cap a la llibertat però sense anar amb “el lliri blanc a la mà”. Els 14 mesos que ens queden fins a la fi del 2014, doncs, haurem d'estar ferms: seran uns mesos molt difícils. L'Estat, les clavegueres i la quinta columna a Catalunya, ben alimentada per l'Estat, faran mans i mànigues per intentar desbaratar el procés sobiranista. Enfrontaran les forces polítiques catalanes entre si, la societat civil, els sectors econòmics sobiranistes... i, si no els surt bé, intentaran posar en marxa la darrera fase de desestabilització: intentar destruir el bé més preuat de Catalunya, la cohesió social del país, la Catalunya un sol poble.

President, la millor defensa sempre ha estat un bon atac i això us obliga a acumular forces sense excepcions darrere vostre. Excepcionalment, heu de col·locar darrere vostre tots aquells i aquelles, siguin de l'opció política que siguin, que vulguin la llibertat de la nostra nació. Ja no hi poden haver més dubtes. És l'hora de posar seriosament en marxa les estructures d'estat i blindar les que ja tenim. Cal, amb prioritat, enfortir, reforçar o posar en marxa aquelles estructures que són fonamentals: mitjans de comunicació, xarxes de comunicació, seguretat, serveis exteriors i l'aparell electoral. I cal que deixem de marejar la perdiu i posem en marxa, definitivament, la hisenda pròpia. I tot plegat ha d'estar governat i dirigit per un nou executiu –ara sí, “dels millors”– que estigui format per referents durs que administrin els 14 mesos vinents. Homes i dones transparents i sense “teulades de vidre” que, quan el poble els valori i els vegi, els consideri referents plurals de tots els que volen el dret a decidir. President, cal un govern ferm al vostre costat que trenqui amb la imatge que intenten transmetre en contra vostre, la que sosté que sou un president sol i aïllat. L'atac que faran, si feu aquest pas endavant, serà molt dur. Caldrà resistir i resistir. Però president, gireu-vos i mireu al darrere, hi teniu i hi tindreu la bona gent del país que vol i desitja aprofitar l'escletxa que ara hi ha cap a la independència. Ferm, president. No esteu sol, com volen i diuen... I pregunteu-vos: qui té por de la consulta? I actueu en conseqüència.