Opinió

A cremallengües

Un estat lingüístic dels Estats Units

Joan-Lluís Lluís / [email protected]

Algunes d'aquestes llengües hi són implantades des de fa més d'un segle i es mantenen per l'atracció que les poblacions que les parlen representen per a nous immigrants del mateix origen

n organisme d'estadístiques dels Estats Units, l'American Community Survey, ha publicat una sèrie de mapes lingüístics fascinants. El mapa de les llengües que la gent parla en la intimitat, a casa seva. Així doncs, es pot veure que darrere l'anglès la llengua més parlada a les llars de quaranta-tres dels cinquanta estats d'aquest país és l'espanyol. Les llengües que passen al davant de l'espanyol, en set estats, són el francès (Louisiana, Nou Hampshire, Vermont i Maine), l'alemany (Dakota del Nord), el tagalog (llengua de les Filipines, a Hawaii) i el yupik (única llengua autòctona en aquest rànquing, a Alaska). Tot i la preponderància visible de l'espanyol com a segona llengua, els estudis sociolingüístics sobre la transmissió familiar de les llengües als Estats Units tendeixen a desmentir la idea d'un país progressivament castellanitzat. És a dir, que les segones generacions d'immigrants farien com la immensa majoria de segones generacions d'immigrants d'arreu del món: passarien a la llengua dominant,i deixarien a la tercera generació un llegat només passiu de la llengua d'origen. L'espanyol, doncs, es mantindria en alts nivells d'ús als Estats Units no pel seu arrelament sinó per l'arribada contínua de nous immigrants majoritàriament monolingües.

Els mapes d'aquest estudi de l'American Community Survey són apassionants perquè, si és fàcil suposar que existeix una gran varietat lingüística als Estats Units, aquests permeten visualitzar-la i localitzar-la. Un dels mapes exclou l'anglès i l'espanyol, de manera que deixa veure quina és la llengua més parlada per sota d'aquestes dues. A més del yupik, tan sols dues llengües autòctones dominen: el navaho (Arizona i Nou Mèxic) i el dakota (Dakota del Sud); les altres palesen la varietat de les fonts migratòries que alimenten aquest país. Així, que l'alemany sigui la tercera llengua més parlada en setze estats repartits per tota la geografia (entre altres a Wiskonsin, Montana, Alabama, Ohio o Kansas) permet entendre més bé per què va existir al segle XIX un corrent favorable a l'adopció de l'alemany com a llengua oficial dels Estats Units. I si bé no és cap sorpresa major veure l'italià traspuar a Pennsilvània i a New Jersey, el xinès a Nova York o el polonès a Illinois, en canvi, deu ser més sorprenent la presència en tercera posició del portuguès a Massachusetts; del rus a Oregon; del tagalog a Califòrnia i Nevada; del coreà a Geòrgia; del vietnamita als estats de Washington, Texas, Oklahoma i Nebraska; del mong (llengua del sud-est asiàtic) a Minnesota, i de l'àrab a Michigan. Algunes d'aquestes llengües hi són implantades des de fa més d'un segle i es mantenen per l'atracció que les poblacions que les parlen representen per a nous immigrants del mateix origen; d'altres hi són d'ús relativament recent. Un mapa, doncs, diferent del que hauria estat fa mig segle, i segurament diferent del que serà d'aquí a mig segle. Com més o menys tots els mapes lingüístics dels països amb capacitat d'atracció.


U



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.