La imaginació és lliure i no té límits, devia pensar en Gilberto Valle, un policia de Nova York aficionat a relatar crims macabres, com més truculents millor. En Gilberto, quan penjava la pistola i la gorra, es dedicava a fantasiejar davant de l'ordinador, imaginant com segrestaria, mataria i cuinaria les seves víctimes per després cruspir-se-les enmig d'una bacanal caníbal. Una de les protagonistes més habituals dels seus relats era la seva pròpia dona, la Kathleen, una noia de 28 anys amb qui té una filla. Un dia es va descuidar de tancar l'ordinador, i la Kathleen va descobrir els plans imaginaris del seu home, que entre altres coses tenia pensat rostir-la a foc lent. Davant d'un futur tan paorós, va arrencar a córrer fins a la comissaria més pròxima, on va relatar la descoberta. El cas és que en Gilberto va ser detingut i jutjat per un tribunal popular que el va condemnar tot i que el fiscal va reconèixer que no hi havia cap víctima més enllà de les que generava la seva turmentada ment. Després de dos anys a la garjola, el conegut com el policia caníbal de Nova York acaba de sortir de la presó amb una fiança de 100.000 dòlars i un braçal de control perquè no fugi fins que no tingui l'absolució definitiva. El jutge ha acceptat que, un cop descomptades les fantasies, el que queda són correus electrònics d'una personalitat no convencional, per dir-ho suaument.

Més enllà de les desventures d'en Gilberto, el més important és el debat obert sobre els límits de la ficció a la xarxa, on comença i acaba la responsabilitat penal en el terreny virtual, si es poden posar límits a la creació suposadament fantàstica. El risc de limitar el dret d'expressió i fer avortar el potencial d'un futur autor, col·lideix amb el perill que pugui convertir les fantasies en realitat. Pel que pugui ser, el jutge ha prohibit a en Gilberto acostar-se a un ordinador. No calia, perquè després de passar dos anys a l'ombra per assassinar i cruspir-se la dona virtualment, ja no li deuen quedar ganes de teclejar.