Els que varen viure l'esclat del turisme a la Costa Brava s'omplen la boca recordant aquells temps de descoberta i llibertat. Esborrats els anys de prohibició, totes les barreres havien saltat, cap tabú els limitava. Les discoteques de Lloret i de Platja d'Aro eren el paradís dels rosegadors, una espècie ja extingida i que tenia com a principal característica la falta de manies a l'hora d'afegir una nova osca a la pistola. Encara que sovint hi posessin més pa que formatge i els comptes fossin més fruit de la imaginació reescalfada que de les matemàtiques, cada dia era una aventura fruit de la passió de descobrir i l'hedonisme de viure. Santa innocència! Els horitzons imaginaris d'aquells pioners han quedat superats amb escreix per les festes salvatges que durant tot l'any, però especialment a l'estiu, creuen de punta a punta les costes. L'últim exemple és el mamading, un neologisme que descriu les fel·lacions que algunes noies fan als clients de determinats establiments a canvi de begudes gratis. Però, per ser el més recent i el més sòrdid, no és l'únic ni el pitjor. Les boat parties, on es reparteix alcohol de garrafa fins que el turista perd el coneixement, els comiats de solters amb l'únic objectiu de caure rodó enmig de la Rambla o la venda d'estupefaents a granel sota l'empara d'un club també formen part dels “atractius” que s'ofereixen als turistes. L'etern debat sobre quin model turístic volem està superat per la realitat. La sentència està dictada i ja no hi ha manera de fer marxa enrere. En general i excepte honroses excepcions, hem optat per la massa en comptes de la qualitat, pel paquet low lost en lloc de l'exclusivitat. Res a dir. Però compte, perquè, i en contra del que pensaven els innocents rosegadors, els límits existeixen i la resistència del nostre primer sector econòmic no és infinita. La proliferació aquests dies d'informacions en els mitjans internacionals on, intencionadament, es generalitza l'anècdota d'aquesta cara més repulsiva del turisme ha de servir d'avís per corregir un rumb equivocat que, si persisteix, només pot conduir cap a l'estigmatització i la marginalitat.