Recentment he compartit taula amb dos exprimeres espases de la política. Al seu dia tots dos varen remenar les cireres a dojo. Tots dos varen decidir sobre l'ànima i la hisenda d'amics i enemics. I tots dos varen abandonar la cadira amb dignitat i sense escàndol. I també tots dos fan avui més bona cara. I no són una excepció, més aviat m'atreveixo a afirmar que són la norma generalitzada entre aquells que un dia varen acaronar les catifes i el cotxe oficial i avui tornen a trepitjar la terra dels mortals. És com si un cop alliberats de la porpra de la presidència, del ministeri, de la conselleria o de l'escó, redescobrissin una realitat que durant anys, per alguns els millors de la seva vida, els havia estat furtada per la lluita despietada dins del propi partit per fer-se un lloc i contra l'adversari ideològic per guanyar uns comicis. Aquest any, que el calendari electoral apareix curull de convocatòries, serà un bon termòmetre per mesurar allò que se'n diu la vocació pel servei públic. Pels malalts de la política, és un espectacle seguir les campanyes on els candidats es barallaran per una cadira municipal o per un escó. Com a mínim per uns dies la modèstia d'uns i l'arrogància dels altres es donaran la mà amb l'objectiu d'obtenir el vistiplau del públic. Per això s'esgargamellaran amb frases abrandades buscant el gir enginyós que els garanteixi uns segons al telenotícies. Es faran malbé l'estómac i la paciència aguantant àpats immenjables i converses estúpides. Es mataran de son fent campanya seguint una presumpta estratègia infal·lible dissenyada per l'últim guru de la comunicació. I hauran d'aguantar que els preguntin intimitats que la resta de ciutadans enviaríem a dida a qui gosés. I tot per aconseguir un bocí de poder evanescent. Potser perquè la seva feina no passa pel millor moment i perquè n'he conegut molts durant molts anys, a vegades sento un punt de tendresa pels polítics. No pels lladres, corruptes i cràpules, sinó per aquells que arriben al càrrec carregats de bones intencions i disposats a canviar el món i que d'aquí a poc descobriran el fangar d'un ofici despietat.