El 25 de juny del 1942 el diari anglès Daily Telegraph publicava una de les primícies més importants de la història del periodisme. Els alemanys havien assassinat més de 700.000 jueus a Polònia, i donava detalls sobre un sistema d'aniquilació de persones que anys després seria conegut com l'holocaust. Malgrat que el Telegraph va amagar la notícia a la pàgina 5, només en tenia sis, i a dues columnes, donava molts detalls del crim. Relatava la deportació de famílies a destins desconeguts, l'assassinat de 50.000 jueus a Vílnius, l'afusellament de malalts o l'ús de gas verinós en execucions massives. Faltaven més de dos anys per a la derrota d'Alemanya i la fi de la Segona Guerra Mundial, i per tant hi havia temps per salvar la vida de milers de presoners dels camps de la mort que aquells mateixos dies agonitzaven lentament sota la bota del nazisme. Però ningú va moure cap dit. Els líders aliats estaven massa enderiats amb els detalls de l'ofensiva contra Berlín i les seves discussions internes sobre com es repartirien el planeta, per ocupar-se d'un detall com l'assassinat de milions de persones a Auschwitz o a Mauthausen. Mentrestant, les organitzacions internacionals suposadament encarregades de vetllar pels drets humans es veu que tenien altra feina, i tampoc es van immutar gaire. La conseqüència va ser un dels crims més horrorosos de la història i una responsabilitat mai assumida pels governs que varen fer l'orni mentre Hitler eliminava milions de nens, dones i homes pel sol fet de ser homosexuals, minusvàlids, comunistes, republicans espanyols o, sobretot, jueus.

Potser ara que fa 70 anys d'aquells fets, val la pena fer un cop d'ull al passat a l'hora d'analitzar la reacció d'Israel arran de l'acord tancat recentment a Lausana sobre la limitació del projecte nuclear de l'Iran. La intransigència del primer ministre Benjamin Netanyahu és en bona part conseqüència del seu radicalisme ideològic, i el règim dels aiatol·làs no és el nazi. Però tampoc no es pot oblidar l'entorn d'Israel, un país envoltat de dictadures i monarquies absolutes que en alguns casos financen el terrorisme integrista. També és veritat que Israel fa temps que disposa de la bomba atòmica i que res d'això justifica l'ús excessiu de la força per part de l'exèrcit israelià contra palestins civils, per exemple. Però el context històric ajuda a entendre determinats recels i prevencions, sobretot quan en el passat es va posar en joc la supervivència de tot un poble.