Els que vàrem tenir la sort o la desgràcia de no passar per col·legis de capellans segur que ens hem perdut o estalviat algunes experiències vitals importants. En podria ser una la meva incapacitat per entendre la relació del clero amb el sexe. Ja he dit algun cop que no em tinc per un menjacapellans, però convindran que alguns membres d'aquest col·lectiu són la bomba quan es posen a reflexionar sobre els temes de l'entrecuix. L'últim cas és el del bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, que ha escrit un llibre on diu que “les dones són cícliques, que amb els canvis hormonals els agafa per fer neteja”. De l'homosexualitat ha opinat que “és una pràctica desordenada i depravada” i de la masturbació, que “és una mena de violència sobre el cos”. Més enllà de la llibertat d'opinió, no deixa de sorprendre'm que un bisbe que deu haver fet vot de castedat sigui un expert en temes de sexe i encara més del gènere que no li pertoca. Però encara em sembla més preocupant que el clergat continuï entestat a furgar en les relacions íntimes o en les pràctiques personals, quan alguns membres del gremi han estan denunciats per activitats aberrants com per exemple pederàstia, violació, perversió de menors, etc. Òbviament, no es pot obrir una causa general sense distingir entre culpables i innocents, però una mínima prudència aconsellaria fer neteja a casa abans de ficar el nas en la del veí. El papa Francesc és un far d'esperança enmig d'aquesta caterva de retrògrades però, amb tants fronts oberts com té, cada cop sembla més difícil que tingui temps i mans per arribar a tot arreu. Sobretot perquè els diables de les tenebres són poderosos i astuts.