Quan cops s'han trobat a l'hora de pagar que no els acceptaven la targeta de crèdit? Una possibilitat és que no hi tinguin saldo i aleshores se sol generar aquella situació tan incòmoda que el cambrer o empleat espavilat resol amb un caritatiu, “és que es desmagnetitzen tot sovint”. L'altra opció és que l'establiment o professional simplement no accepti aquest tipus de pagament. Aleshores l'única solució és anar al caixer de la cantonada o apel·lar a la confiança per trobar-ho més endavant. Tinc un amic que sempre porta tres-cents o quatre-cents euros a la butxaca. D'altres no en porten mai ni cinc i es refien del tot del plàstic miraculós. Però tinc la sensació que l'acabalat té els dies comptats i que cada cop s'imposa més el pagament a través de targeta o del mòbil, entre altres coses perquè és molt mes còmode, segur i eficient. A Dinamarca la Cambra de Comerç ha obert un debat per decidir si els petits comerciants poden rebutjar les monedes o els bitllets i admetre només pagaments amb targeta o mòbil. S'han afanyat a dir que, ara per ara, no es preveu l'abolició del diner físic, però que és una bona manera de lluitar contra l'economia submergida. No tinc a mà quin tant per cent del PIB danès suposen les retribucions de les feines no declarades, però o molt m'equivoco o deuen estar a anys llunys d'Espanya, on es calcula en un 18,6% del producte interior brut, és a dir, més de 190.000 milions d'euros cada any, segons un estudi de l'agència de col·locació Randstad. El treball afegeix que aquesta taxa gairebé duplica l'ocupació no regulada de França i del Regne Unit i és molt superior a la dels Estats Units o el Canada. Els experts diuen que la desaparició del diner en metàl·lic milloraria la seguretat perquè els lladres no trobarien res a la caixa, eliminaria el caler negre i facilitaria enormement la comptabilitat. Problemes: les comissions bancaries i el rastre que deixes cada cop que fas una transacció, res irresoluble. Ai! Oblidava el més important. Els sobres dels suborns es paguen en metàl·lic. Que ximple!