Sabíeu que un 87% dels joves s'estimen més comunicar-se per internet que parlar cara a cara? Que un 34% dels espanyols són addictes a les noves tecnologies? O que un 60% dels alemanys s'estimarien més perdre la parella que no pas el telèfon mòbil? Vaig trobar aquestes dades mentre preparava el pregó de la festa major de Sils, el meu poble, que aquest any vaig tenir l'honor de pronunciar. I és clar, totes les xifres les vaig trobar bussejant per la xarxa, la font d'on pouem bona part de la informació que consumim diàriament.

El problema és verificar la certesa d'aquestes dades. Pot ser que més de la meitat dels alemanys estiguin disposats a donar el passaport a la parella abans de perdre el telèfon? Costa de creure, però vista la dependència que tenim d'aquesta andròmina, l'estadística comença a prendre forma. Fa poc a un amic li va caure el telèfon al vàter. Sembla difícil però es veu que el portava a la butxaca dels pantalons i fent les maniobres pròpies de la cosa, xof, li va caure a l'aigua. Tot i que es va afanyar a rescatar-lo, ja era massa tard i no va poder recuperar la major part de la informació que hi tenia emmagatzemada. I com que no en tenia un duplicat de seguretat, creieu que no he vist persona més desesperada.

Per no saber, no sabia ni el telèfon de la seva dona i recordava amb dificultat el de casa. L'agenda de l'endemà era com un profund forat negre i contactar amb alguna de les seves fonts professionals, una missió impossible. De cop era un nàufrag total en un mar d'informació. Mentre es maleïa els ossos per la seva falta de previsió, enyoràvem l'agenda de paper on fa anys apuntàvem els telèfons d'amics, familiars i goles profundes. Austera i rebregada, però fidel i fiable. Ella mai t'hauria abandonat pel forat d'un vàter.