LA GALERIA
Salut mental
Els mitjans simplifiquem el missatge i el que reclama el col·lectiu és un tracte d'igualtat, que no se'l jutgi des de la manca de coneixement
“Les paraules no són innocents.” És una de les sentències que es va poder escoltar dimecres durant el debat Salut mental i periodisme que es va dur a terme al Col·legi de Periodistes de Girona dins els actes de celebració, avui 10 d'octubre, del Dia Mundial de la Salut Mental. Durant l'acte es va posar de manifest l'estigmatització que pateixen les persones que tenen una malaltia mental. Una estigmatització que es fa evident als mitjans de comunicació. Tan evident que els exemples que van posar els tres usuaris de la Fundació Drissa que participaven en el debat podien fer enrojolar no solament els tres periodistes convidats, sinó tota la professió. Va ser una lliçó que ens tornessin a recordar que si els periodistes no actuem amb empatia, responsabilitat, sensibilitat i coneixement, no solament no farem bé la nostra feina, sinó que contribuïm a estigmatitzar el col·lectiu dels malalts mentals. No es tracta d'un debat nou. S'ha parlat i discutit molt sobre el llenguatge que han de fer servir els mitjans i els trets que cal destacar o no del protagonista d'una informació per no estigmatitzar per raó de raça, religió o sexe. Un debat on s'ha avançat molt en determinats àmbits, com per exemple a l'hora de tractar la immigració i evitar destacar en una notícia l'origen de la persona protagonista. La discussió gira habitualment al voltant de si té rellevància o no per a la informació el fet que aquesta persona sigui d'una determinada procedència o formi part d'un determinat col·lectiu. Els exemples que es van presentar van posar de manifest que els mitjans tendeixen a simplificar el llenguatge i a relacionar esquizofrènia o brot psicòtic amb el protagonista d'un acte violent. I el que reclama aquest col·lectiu és un tracte d'igualtat, que no se'l jutgi des del desconeixement, perquè no solament no és més violent que la resta de la societat, com ho demostren els estudis, sinó que és molt important la mirada de la societat cap a ells. Els periodistes van admetre que queda molta feina per fer tot i els codis deontològics i recomanacions de diferents mitjans. Però tot pot quedar en paper mullat sense un compromís personal. Els periodistes som persones i, com a tals, és decisió de cadascun de nosaltres tenir o no aquesta mirada més empàtica, aquesta sensibilitat per evitar l'estigmatització, sigui del col·lectiu que sigui.
