Dos titellaires, mentre representaven un suposat espectacle infantil, La Bruja y don Cristóbal, als carnavals de Madrid, ensenyen una pancarta amb el lema Gora Alka-Eta. La policia municipal els deté a mitja representació i el jutge els tanca a la garjola. Però no pel mal gust de l'obra ni pel joc de paraules que maleïda gracia devia fer als nens, sinó per enaltiment del terrorisme. Coincidint en el temps, a Barcelona, un pare denuncia un exprofessor dels Maristes perquè suposament va abusar del seu fill fa un grapat d'anys. Cap atenuant i, un cop tret el tap, apareixen més casos que apunten al mateix malfactor. El jutge crida a declarar el presumpte pederasta, que reconeix els fets i queda en llibertat amb càrrecs.

Més enllà de les raons processals esgrimides per evitar possibles impugnacions en el cas dels Maristes, la comparació entre els dos fets és com a mínim xocant. Els dos ximplets que es guanyaven la vida escenificant titelles que penjaven un jutge, apallissaven policies o ganivetejaven una embarassada, mereixen ser condemnats per la seva falta de talent, intel·ligència i oportunisme polític. Un càstig artístic sever a ells i els programadors per haver provocat malsons als petits que assistiren al presumpte espectacle per a ells. La mala nit dels infants, però, és un conte de fades al costat de l'infern que han sofert les víctimes del pederasta. Nens en mans de qui representava a l'escola la màxima autoritat i que se n'aprofita impunement abusant de la seva innocència. La llei diu el que diu i no cal donar-hi més voltes. Però a mi em costa d'entendre que sigui més perillós per a la societat un titellaire estúpid que un mestre pervertidor de menors.