El populisme ja ho té, això. Tan aviat s'inventen un heroi com es posen a repartir carnets de bons i dolents, convençuts de la seva superioritat moral que només els obliga a justificar-se davant de la seva visió de la història. A Madrid han decidit renovar el nomenclàtor dels carrers amb la sana intenció d'esporgar els noms vinculats amb el franquisme. Encara que sigui amb tres dècades de retard, benvinguda sigui la poda. Però la Càtedra de la Memòria Històrica a qui s'ha encarregat fer la llista s'ha passat de frenada. La relació inclou des del compositor Joaquín Turina, sospitós per haver col·laborat amb la Falange per recuperar el patrimoni folklòric espanyol, Muñoz Seca per satiritzar la República o Pla perquè va col·laborar amb l'espionatge franquista. També ha d'anar a la foguera Dalí, culpable d'haver-se reunit amb el dictador al Pardo.

Sempre m'ha fet mal a l'ànima que la democràcia hagi sigut tan primmirada amb alguns episodis negres del passat en general i amb els franquistes en particular. Que encara sigui un personatge popular una néta d'en Franco que viu del cuento fa vergonya, i que hi hagi carrers i places dedicats a dictadors, esclavistes i corruptes és un escàndol. Però fer-ne una causa general sense valorar cas per cas els mèrits i demèrits, en aquests casos intel·lectuals o artístics i a vegades reconeguts internacionalment, es d'un caïnisme exacerbat. Abans de fer una llista d'estigmatitzats, fóra bo aplicar-hi una mica més de rigor i no basar-se en fílies i fòbies. Però em temo que és perdre el temps i com que això de batejar carrers és un exercici recurrent, proposaria que anem a allò pràctic. Números per als carrers horitzontals i lletres per als verticals perquè faciliten la localització. I perquè, que jo sàpiga, els números i les lletres encara no tenen color polític.