Arriba l'hora de la veritat i la broma ja comença a fer-se pesada. El pallasso del pentinat impossible que deia ximpleries s'ha enfilat a la parra de la popularitat i es perfila com el candidat republicà a la presidència dels Estats Units. Donald Trump és la nova versió de la vella història. Xenòfob, racista, masclista i farsant, tan aviat amenaça amb construir un mur que separi Mèxic dels Estats Units com amb foragitar tots els àrabs del país o fa la gara-gara al KKK. D'altres el varen precedir en aquestes ximpleries i també quan varen deixar de fer gràcia ja era massa tard per parar-los els peus.

En política les casualitats no existeixen i habitualment els fets són generats per una causa. Durant vuit anys els republicans han martellejat el demòcrata Barack Obama sigui pel seu color de pell, per la seva tendència progressista o simplement perquè no el poden veure ni en pintura. La gesticulació extrema farcida de mentides i exageracions encaminada a desacreditar-lo ha parit grups com el Tea Party, veritables engendres de la dreta més carrinclona i conservadora. El drama per als republicans és que aquest corrent revengista i ultramuntà s'ha apropiat del cor del partit que un dia va dirigir Abraham Lincoln, per esmentar només un dels seus més distingits membres. El fenomen Trump demostra que una campanya ben dissenyada i engreixinada amb un bon raig de milions de dòlars pot transformar milers de ciutadans d'arrel demòcrata en fervents apòstols de l'apocalipsi. És una lliçó que fóra bo aprendre arreu perquè quan s'estiren molt els extrems el llençol sol acabar esquinçat. I en política el llençol és el pacte, i per esparracar-lo n'hi ha prou amb repetir una mateixa mentida moltes vegades. Com per art d'encanteri, es converteix en veritat.