Opinió

LA GALERIA

La paradoxa de la llet

Alguna cosa no acaba de rutllar si, per un costat, llencem menjar i, per l'altre, fem campanyes per recollir-ne

El món al revés. Dilluns, Unió de Pagesos llançava 4.000 litres de llet en un camp de Llers en protesta pels abusos d'algunes empreses làcties i per la crisi que pateix el sector lleter. Després, un jove pagès de Vilabertran anunciava que hauria de matar les vaques ja que ningú no li volia comprar la llet. Afortunadament, després hem sabut que ja ha trobat qui la hi comprarà. Però és que, paradoxes de la vida, coincidint amb tota aquesta crisi del sector lleter, ahir començava una campanya a favor del Banc dels Aliments de les Comarques de Girona per recollir llet per a les persones necessitades. Es tracta d'una campanya que impulsa per segon any consecutiu La Caixa i que està pensada especialment per ajudar les criatures. Es dóna la circumstància que cada any el Banc dels Aliments de Girona ha de comprar llet, ja que la que obté gràcies a les donacions no arriba per atendre totes les necessitats de les prop de 40.000 persones a qui ajuda l'entitat a les nostres comarques, de les quals prop de 13.000 tenen entre un i setze anys. El Banc calcula que té un dèficit de 200.000 litres de llet, de manera que els 4.000 que es van llençar no donaven per a gaire res. No obstant això, era inevitable que ahir, durant la presentació de la campanya de La Caixa, sortís el tema de la protesta dels pagesos. Una imatge que, com a mínim, feia mal d'ulls. Molts podem pensar que abans podien haver-la donat a qui la necessita. Malauradament, no és tan senzill. Aquella llet, sense tractar, no es podia fer arribar a ningú. Deixant al marge els motius de la protesta, que segur que n'hi ha, el que és evident és que alguna cosa no acaba de rutllar en una societat on per un costat llencem menjar i per l'altre hem de fer campanyes per recollir-ne per a les persones sense recursos. Alguna mesura haurien de poder establir els responsables que pertoqui per evitar contradiccions com aquesta, que només ens poden fer caure la cara de vergonya. Com també ens hauria de fer caure la cara de vergonya que, d'acord amb dades oficials, el malbaratament més important de menjar es produeix a les llars, en contra del que pensa molta gent que és als supermercats. Sembla que a casa llencem gairebé 80 quilos de menjar a l'any, o 35 quilos per persona i any. La causa, que comprem massa, se'ns fa malbé, en cuinem massa i no sabem aprofitar les restes. Ja toca posar-hi remei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia