Full de ruta
Cues a El Retiro
A Madrid vaig clissar
un gratificant i esperançador contrapès a l'eclosió
del ‘youtuber'
A la Feria del Libro de Madrid hi ha hagut una forta polèmica per les cues de fans que demanaven la signatura als youtubers: fenòmens virals d'internet que es fan d'or fent un llibre. Els youtubers ja van treure el cap per Sant Jordi però aquí, potser avesats a d'altres menes d'oportunismes, no es van convertir en una controvèrsia. Malgrat els formats essencialment diferents, els paral·lelismes entre una i altra festa del llibre es fan sols, sobretot pel volum de vendes que signifiquen per al món editorial al cap de l'any. Les casetes d'editorials, llibreries, entitats i institucions a la Feria del Libro ocupen durant disset dies el Paseo de Coches de l'immens parc d'El Retiro (mastodòntic al costat de les dimensions mediterrànies). Aquesta 75a edició ha tingut 367 casetes i unes vendes de 8,2 milions d'euros, un 3,5% més que l'any passat. Per Sant Jordi, el Gremi de Llibreters va parlar d'un augment similar de les vendes –un 3%– amb una facturació que en el conjunt del país va xifrar en 20,96 milions. En tots dos casos, aquestes festes posen sobre la taula l'extrema estacionalitat del sector: li proporcionen l'oxigen imprescindible per tirar endavant, però el sector voldria estabilitzar vendes –i fins i tot lectors!– la resta de l'any. Sembla que és l'eterna cantarella, arreu.
Tant a la Feria del Libro com per Sant Jordi, la recerca de la firma dels autors és un ritual. A través del particular baròmetre que són les cues, a Madrid vaig clissar un gratificant i esperançador contrapès a l'eclosió del youtuber. Veig una cua de certa personalitat esperant rere un nom... Intento ullar qui és. Vejam, m'acosto al cartell: Rafael Sánchez Ferlosio. M'acosto més. Una imatge magnètica. L'autor d'El Jarama (que ell té per un llibre “molt dolent”), Alfanhuí o El testimonio de Yarfoz, de 88 anys d'edat, signava per primer cop a la Feria, després de la insistència d'un llibreter de confiança. Una estampa magnètica. Tenia cua, sí. Un tros enllà hi havia un noi, de nom Wismischu, amb tot d'adolescents demanant-li firmes, però ja va ser igual.
