En l'any de celebració del centenari, la Costa Brava rebrà, si tot va bé, un bon regal, un obsequi que també ho serà per a tots els que en gaudim. És la creació de la reserva marina d'interès pesquer de les Formigues.

Aquesta futura reserva naixerà en bona part a petició de municipis de la zona, i es configurarà com a reserva marina d'interès pesquer. No serà una reserva integral, ni tampoc pròpiament un parc natural, a diferència de les figures de protecció ja existents a les illes Medes o al Parc Natural de Cap de Creus. Una reserva d'interès pesquer té com a principal objectiu protegir una zona de pesca artesanal de llarga tradició, els caladors i les poblacions de peixos, per tal d'assegurar la sostenibilitat d'aquest recurs. Es tracta de recuperar les poblacions de peixos que han experimentat un retrocés en els darrers anys, i estabilitzar-les.

No hi ha dubte que totes les activitats extractives fan mal. La pesca artesanal i la recreativa en fan particularment a algunes espècies més vulnerables. Hi ha espècies litorals que tenen una estratègia de vida que no els permet respondre a la pressió de la pesca. Són espècies longeves i de fecunditat baixa, que tenen un cicle de vida propi d'ambients estables, espècies que mantenen els fons diversos i atractius.

Quan la població d'aquestes espècies es redueix o quan desapareixen, altres d'oportunistes n'ocupen el lloc. A la zona de pesca de Palamós, algunes de les més vulnerables ja no hi són, i no és probable que les tornem a veure mai més. D'altres no podran aguantar gaire temps la pressió a què se les ha estat sotmetent. De tot això, els pescadors de Palamós en són ben conscients, i per això ells mateixos han impulsat la creació de la reserva.

Quines són les restriccions d'una reserva d'interès pesquer? Queda absolutament prohibida la pesca per arrossegament. A més, hi ha una zona de reserva integral que es considera que és important per a l'aparellament, la posta i el reclutament de les espècies, on no es permet cap tipus d'activitat extractiva. És una zona de reserva que ha de garantir el futur. Pel que fa a la resta de l'espai, se'n reglamenten els usos de manera que es mantenen totes les activitats, encara que graduant-ne la freqüència, la intensitat i les àrees.

Aquesta reserva és de vida o mort per aquesta part de la Costa Brava. S'ha acabat el temps de pensar quin futur volem. Ara ja fem tard. Per això la proposta de Palamós és, des del punt de vista biològic, molt tímida. Però és un pas important. No fer res portaria aviat a tenir els fons deserts. No és una possibilitat, sinó que és la clara tendència que evidencien tots els estudis i controls efectuats. Si això arriba a passar, els pescadors artesanals, els de canya o els de fusell ja no pescaran, és clar. El submarinista buscarà altres contrades, i al turista només li podrem oferir una remullada entre meduses.

Per tot plegat, el projecte de reserva de les Illes Formigues arriba ben oportunament, perquè s'afegeix a les celebracions del centenari i, sobretot, perquè ja no queda temps per perdre. Ja no és possible seguir amb el model actual. El benefici comú ha de passar per sobre dels interessos de grups. Només acceptant alguna restricció podrem continuar gaudint del litoral.