Roquetes homenatja l'Àguedo

L'Ajuntament i la Generalitat recorden Joan Castells Villalta, alcalde republicà mort a l'exili

Aquest 14 d'abril té una doble significació a Roquetes. La ciutat del Baix Ebre commemora, d'una banda, el 160è aniversari de la seua independència de Tortosa, però a banda d'això, Roquetes també recorda avui l'últim alcalde de la ciutat durant la Segona República, Joan Castells Villalta, que va morir a l'exili de França l'any 1944. Més conegut com l'Àguedo, Castells Villalta va ser proclamat alcalde la nit del 18 d'octubre del 1936, en substitució de Joan Hierro i Gaya. De fet, Juanito lo Ferré no va aspirar a la reelecció enmig de la convulsió política per l'esclat de la Guerra Civil, i amb una Roquetes alterada pels assassinats comesos pels grupuscles anarquistes i revolucionaris.

Aquest migdia, l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas, descobrirà una placa commemorativa al cementiri municipal. Però en realitat, els actes d'homenatge a l'alcalde Castells Villalta van començar aquest dilluns a Narbona. Les despulles de l'alcalde mort a l'exili es van poder localitzar a la fossa comuna del cementiri de l'Oest, cosa que va complicar la seua repatriació. Per això, el delegat de la Generalitat a França, Apel·les Carod-Rovira, i el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, van acompanyar Gas i l'alcalde de Narbona, Jacques Bascou, en el descobriment d'una placa commemorativa. Bascou va entregar a Gas un document que certifica la mort de Castells Villalta a Narbona, i el dipòsit de les seues restes al cementiri de l'Oest. «Aquesta cerimònia ha estat marcada per una viva emoció. A través de l'homenatge a la figura representativa de Joan Castells Villalta, es ret homenatge a tots els que han patit la injustícia i que han hagut de marxar a l'exili sense poder tornar mai al seu país d'origen», va afirmar Carod-Rovira. Per la seua banda, Gas va subratllar la importància de la recuperació de la memòria col·lectiva per a les generacions futures.

D'altra banda, historiadors locals com ara Lluís Bertomeu i Camós (autor de Roquetes republicana i després represaliada) han destacat el caràcter humanitari de l'alcalde Castells Villalta. Així, l'Àguedo i la seua dona van acollir dos dels xiquets de Pozoblanco que formaven part del contingent de 3.000 refugiats que la tardor del 1936 havien arribat a Tortosa. A més, un altre drama que va haver de gestionar l'alcalde va ser la inundació de finals d'octubre del 1937, una veritable catàstrofe que va arruïnar collites, botigues i magatzems de queviures. Al nucli urbà de Roquetes, l'aigua va arribar al primer esglaó de la porta de la parròquia, en aquell moment habilitada com a mercat. El novembre del 1937, l'alcalde també va haver de cedir la casa consistorial per allotjar els soldats i els comandaments que estaven construint un camp d'aviació a Roquetes. La primavera següent, Castells Villalta no es va empassar l'engany franquista del perdó polític, i amb el seu amic i regidor Josep Chavarria Bonfill, també d'ERC, va iniciar un llarg i penós exili cap a França.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
amèrica del nord

Claudia Sheinbaum guanya les eleccions i serà la primera dona presidenta de Mèxic

barcelona
Eleccions europees

Europa, sota l’ombra russa i xinesa

Brussel·les
Ruben Wagensberg
Diputat d’ERC, exiliat a Suïssa acusat pel cas Tsunami

“L’amnistia és una victòria política incontestable”

Barcelona
Pep Berga
Alcalde d’Olot (Junts)

“M’hi haurien d’insistir molt; vuit anys està molt bé”

Olot
Jordi Gasulla
Cap de l’oposició (CUP)

"No volem ser l’eterna oposició”

Olot
amèrica del nord

Mèxic vota en les eleccions més grans de la seva història

barcelona
Política

Illa recepta “humilitat” en les converses per a la investidura

barcelona
guerra a europa

Zelenski acusa la Xina d’obstaculitzar la cimera de pau a Suïssa

barcelona
iran

L’expresident iranià Ahmadinejad vol tornar a aspirar al càrrec

barcelona