«El meu despatx era un tauler d'escacs»

–«Tinc una gran sensació d'impotència, de no tenir les eines per continuar la feina iniciada el 2003. Això ho he sentit sobretot els primers mesos.»

–«La meva aportació més bàsica va ser l'esforç per trencar el bipartidisme que hi havia hagut sempre a l'Ajuntament, el fet de no perdre el temps buscant quotes de poder, i vam saber desencallar temes endèmics i molt importants per a Anglès com ara la nova escola bressol, la consolidació del mur de l'església, la millora de la sortida i accés al barri de Can Serra, on hi ha l'escola, la nova seu municipal, la millora de la potabilitzadora, etcètera.»

–«Passar a l'oposició va ser una gran sorpresa, perquè ERC va perdre un regidor en les eleccions del 2007 i el PSC i CiU es van entendre per formar govern i em van arraconar a l'oposició, on estic amb el PAU. Els electors es van quedar amb les picabaralles i no van valorar l'etapa de transició política encetada.»

–«Tranquil no és la paraula. Un polític, on se sent bé és al govern, podent fer les coses en què creu. Si no tens corda, què fas amb la guitarra?»

–«Sí, però en el sentit que crec que un polític ha de canalitzar la impotència de la ciutadania, i jo és el que vaig intentar. Rebia a tothom, a un ritme de 25 persones per setmana; escoltava i intentava arreglar el que podia.I això és el que trobo a faltar.»

–«Intento lluitar per fer una política molt propera al ciutadà i al màxim de participativa. Des del partit, hem fet un butlletí per fer arribar a la gent allò que fem.»

–«Sí. Entenc que no es poden fer certes obres i entenc que no tindria una visió tan àmplia del consistori i del seu funcionament, ni seria tan ric en vivències i en maneres d'entendre les coses.»

–«Segurament faria alguna cosa diferent, tot i que el meu despatx era un tauler d'escacs i cap dels companys de joc em volia bé. Hi havia molta hipocresia personal i política. Em va tocar assumir una herència de rancúnia que venia de molts anys enrere.»

–«Vaig viure-la com una oportunitat de trencar sinergies que perjudicaven molt el poble. De fet, per això em vaig presentar. De sempre hi havia hagut dos grups majoritaris, CiU i el PSC, que sempre havien governat, l'un o l'altre, amb majoria intentant perjudicar-se mútuament. Nosaltres vam apostar per una altra manera de governar.»

–«Em van festejar els dos grups, però vaig voler mantenir el criteri inicial i, fins i tot, tenia la idea d'anar a l'oposició per aprendre el funcionament de l'Ajuntament. El meu partit volia que donés suport al PSC, però jo creia que havia de mantenir la coherència, i em vaig votar a mi mateix. La sorpresa va ser que el PSC em va donar els vots. Estic convençut que esperaven que m'atemorís. Vaig buscar sense èxit un govern d'unitat.»

–«Sí, i pel mig els dos regidors d'ERC vam governar en minoria. El pacte amb CiU comportava que en l'últim any de mandat l'alcaldia havia de ser seva, com així va ser.»

–«De l'esforç que vaig fer per aparcar els enfrontaments polítics i per anar a fer feina.»