la crònica
Partits sota l'«efecte Pretòria»
ERC i ICV no poden criticar el PSC ni CiU sense posar en perill el tripartit
Surto a prendre la temperatura dels nostres partits, ara que ja han passat uns dies de l'anomenada operació Pretòria que ha conduït a la presó l'alcalde i un regidor socialistes de Santa Coloma de Gramenet i dos excàrrecs dels governs de CiU.
«Aquí hi viu un del PSC.» Truco al timbre i pregunto a l'home que m'obre: Quina mena de socialista és vostè? «Dels que vam sortir derrotats del congrés de Sitges del 1994» ¿Vol dir els socialistes de Sant Gervasi, els Obiols, Maragall i Serra que van ser desplaçats pels Montilla, Iceta i Zaragoza, els «capitans» de l'àrea metropolitana de Barcelona? «Vull dir els que no érem ni dels uns ni dels altres: alcaldes, regidors i militants de ciutats mitjanes de tot Catalunya, gent que ha trepitjat país, gent que quan es va constituir el primer tripartit ja vam advertir que el pacte amb ERC i ICV no aniria bé. L'experiment es va repetir, i el fracàs és a la vista. Van justificar la coalició dient que CiU, sense poder governar, es desfaria, i no solament no s'ha desfet sinó que les enquestes ens diuen que supera la suma dels tres partits que governen.» Però això que m'explica, quina relació té amb el cas Pretòria? «El cas Pretòria indica un final de cicle.» Tothom en parla: final de cicle polític. «Sóc més modest: parlo d'un final de cicle dins el PSC. Vostè esperi a veure què passarà si no podem governar la Generalitat.» M'ho diu d'una manera que fa mitja por.
Dijous de l'altra setmana, Josep-Lluís Carod-Rovira va pronunciar una conferència «a títol personal» a la Pedrera, tot i que s'hi va fer portar amb cotxe oficial. Ni una referència al cas Pretòria. Ell, pel seu gust, hauria exclamat «mans netes», com feia en els primers mítings, però no pot. No perquè no les hi tingui, sinó perquè si reivindiqués les «mans netes» d'ERC, posaria en evidència les del PSC, soci imprescindible del tripartit del qual és vicepresident. No pot ni tan sols parlar de l'estat de neteja de les mans de CDC perquè seria estrany que tot seguit no parlés de les socialistes. Carod, a la Pedrera, va manifestar la voluntat de seguir en la política. No va parlar de trencar amb ERC, com havien fet antecessors seus que, igual que ell, van ser apartats de càrrecs per la direcció del partit, i això que van seguir la seva dissertació tres-centes persones i que més de dues-centes es van quedar al carrer. Les suficients per fundar una formació de nou encuny, en aquest país. La voluntat de Carod de no fer mal a ERC amb una escissió l'honora, però l'escissió a ERC ja ha tingut lloc, amb Joan Carretero i els seus. Les enquestes que aquests dies tots els partits consulten no donen gaires alegries a Carretero però generen inquietud a ERC.
La visita a l'amic d'ICV que em pot donar notícies de la seva formació es produeix en mala hora. Antic militant del PSUC, l'aniversari aquesta setmana de la caiguda del Mur li ha acusat el complex d'Ofèlia que l'afecta des de fa deu anys. Li parli del que li parli, de la fi del comunisme o del tripartit, ell m'entrega una flor, com feia la promesa de Hamlet quan, després de seduïda, es va sentir abandonada, decebuda i amb el món en què havia cregut caient-li a sobre. L'amic només té el cap en la reunió de Copenhaguen sobre el canvi climàtic. «Vés-te'n a un convent», recomanava el príncep de Dinamarca a Ofèlia. El meu amic s'ha fet franciscà: germà sol, germana lluna... I el cas Pretòria? li insisteixo. Com ERC: «Què voleu que diguem sense posar en perill el tripartit? El nostre mal no vol soroll.» Les enquestes: «Les enquestes diuen que de les tres forces governants som l'única que aguantem. Prudència, la revolució dels petits gestos.»
Abans del cas Pretòria, a CDC ballaven al ritme alegre dels resultats de les enquestes. Ara han entrat en el pànic de la desafecció electoral. Confien, però, que la visió d'Alavedra entrant emmanillat a l'Audiencia Nacional no haurà afectat en negatiu la imatge del partit sinó que els militants i votants, sentimentals de mena, reaccionaran a favor. Sí, sí, però el partit va suspendre de militància Alavedra i Prenafeta. Van actuar bé, fent-ho? No es van precipitar? Durant el cas Millet, el PSC els tenia martiritzats amb les subvencions rebudes per la Fundació Trias Fargas. Ara que se'n podrien revenjar amb l'alcalde de Santa Coloma, Garzón els neutralitza les voluntats. Viuen sense viure esperant noves enquestes.
El PP, sí. El PP va sortir el primer dia acusant tothom i presumint de ser net com una patena. Tan pocs alcaldes com el partit té a Catalunya, i no els saben comptar. El més important que han tingut és el de Sant Andreu de Llavaneres, i aquest poble també surt en el cas Pretòria, en època d'aquell alcalde. A La Casa del Llibre del passeig de Gràcia encapçala la llista de vendes el pamflet d'una antiga dirigent del PP que deixa a l'alçada del betum la direcció del partit a Catalunya i la seva «lideressa», Alícia Sánchez-Camacho.
Quin panorama, fillets.
