Molts immigrats voten per primer cop amb l'anhel d'esdevenir ciutadans de ple dret
Quan el guineà Halassane N'Diaye va arribar a Sant Cugat fa més de vint anys per circumstàncies familiars, molts se sorprenien que parlés català i no entengués l'espanyol. Ara empresari de renom a la ciutat, ahir era a les urnes per votar sobre la independència del seu país, Catalunya. És només un dels 125.000 nous catalans que ahir podien exercir el vot sense restriccions. N'hi ha que van votar «no»; d'altres veien l'oportunitat d'esdevenir, amb un estat català, ciutadans de ple dret. «Molts estaven contents perquè eren les primeres eleccions en què podien votar», explica el responsable del col·legi electoral de Cal Parera de Castellar del Vallès, Oriol Papell.
Escocesos, cubans, colombians, marroquins, francesos, xilens, argentins... Conciutadans de nacionalitats ben diverses van acudir a les urnes, no sempre tenint presents els requisits per exercir el vot. Un holandès va mostrar-se molest perquè una de les dues meses de Cal Metge, també a Castellar, va recordar-li que necessitava acreditar que viu al municipi per poder dipositar la papereta. L'holandès va anar a casa a buscar el volant d'empadronament i va tornar. En un altre cas, un immigrat va arribar a un col·legi electoral de Castellar amb un document d'identitat en què constava que era sabadellenc. Els responsables de les meses no el van poder deixar votar, però li van recordar que si s'espera al 25 d'abril ho podrà fer a la cocapital vallesana.
