ERC porta les consultes al Parlament
Els republicans proposen una resolució que furga en les diferències entre els socis i que té moltes possibilitats de ser rebutjada
El grup parlamentari d'ERC va decidir ahir al matí obviar els protocols amb els socis de govern i tirar pel dret sols o acompanyats en la reivindicació de l'espinós procés de consultes sobre la independència. El PSC i ICV-EUiA ja es van desmarcar de la proposta de resolució plantejada pels republicans emparant-se en la seva coneguda posició sobre la qüestió: respecten, però no donen suport institucional a les consultes. I si no ho van fer als ajuntaments, tampoc ho faran ara al Parlament. Mentrestant, CiU, amb la seva tradicional i calculada ambigüitat, va defugir opinar fins a «debatre» la qüestió internament –és a dir, amb Unió– quina és la seva posició.
La declaració d'ERC reclama que «el Parlament mostri el seu reconeixement a les consultes com a expressió de la voluntat de participació de la ciutadania en la configuració del futur de Catalunya com a nació» i assegura que «una part creixent de la societat desitja la consecució d'un estat propi». A més, el text demana al Parlament que «encoratgi la societat civil, els electes locals i la ciutadania a treballar conjuntament» perquè les consultes del 28 de febrer i del 25 d'abril «tinguin una participació important».
Els socis de govern van respondre que ho estudiaran, però el PSC ja va deixar clar que no és partidari de donar suport institucional a les consultes i ICV-EUiA va mostrar el seu enuig perquè ERC no ha complert el «protocol» firmat entre ells per pactar resolucions abans de presentar-les. Les esquerdes en el tripartit, que entre avui i demà poden obrir un altre capítol en tres votacions –impost de successions, ILP de braus i àrea de planificació del Penedès–, s'eixamplen així en aquest any preelectoral.
La portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, va justificar que no se n'havia informat els socis perquè l'assumpte de les consultes «no està inclòs en el pacte d'entesa» i «cadascú ha triat l'opció que ha cregut més oportuna en funció dels objectius». Tampoc CiU estava molt convençuda de votar-hi a favor, ja que el portaveu de CiU, Oriol Pujol, va dir que no són les forces polítiques les que han d'impulsar el procés perquè la «gràcia» és què ho faci la societat civil. A més, Pujol va denunciar un «ús partidista» de les consultes.
Hereu dubta que es munti el referèndum a Barcelona
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va posar ahir en dubte que se celebri la consulta sobre la independència prevista pel 25 d'abril. Hereu va opinar que «el moviment» impulsat des de la societat civil que va permetre els referèndums de diumenge passat «no està complint les expectatives» i «s'està fragmentant», va dir, després de les discrepàncies que han manifestat Osona Decideix i la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència, alguns impulsors de la qual promouen també una iniciativa legislativa popular. «No és fàcil construir un moviment polític articulat només des del descontentament», va defensar l'alcalde de la capital del país. Si s'arribés a celebrar, Hereu va constatar que els organitzadors no rebran cap suport de l'Ajuntament: ni «polític» ni a través de la cessió d'«infraestructures», com ara dependències municipals perquè es converteixin en col·legis electorals com ha passat en altres municipis catalans. Hereu va assegurar que fer-ho «no és legal».
Carretero creu que CiU i ERC han d'avalar la ILP
El líder de Reagrupament, Joan Carretero, va opinar ahir que CiU i ERC haurien de donar suport al Parlament a la iniciativa legislativa popular per a la convocatòria d'un referèndum nacional el 25 d'abril promoguda, entre altres persones, per l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra. Carretero va assenyalar que difícilment obtindrà els suports necessaris, però va argumentar que, per coherència, després d'haver «donat suport» a les consultes de diumenge, la federació i els republicans haurien de sumar els seus vots a favor de la ILP. «No es pot enredar la gent», va avisar. Carretero també va assegurar que faria «un pas enrere» perquè el mateix Móra o el president del Barça, Joan Laporta, es convertissin en el cap de cartell amb vista a les pròximes eleccions. L'objectiu dels reagrupats és aconseguir més de deu diputats per poder influir realment en la presa de decisions a la cambra catalana. Obtenir un menor nombre d'escons seria «un fracàs» per a Reagrupament, segons Carretero.
Notícies relacionades
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 16-12-2009, Pàgina 16
- El Punt. Barcelona 16-12-2009, Pàgina 16
- El Punt. Camp de Tarragona 16-12-2009, Pàgina 16
- El Punt. Comarques Gironines 16-12-2009, Pàgina 17
- El Punt. Penedès 16-12-2009, Pàgina 16
- El Punt. Maresme 16-12-2009, Pàgina 16
- El Punt. Vallès Occidental 16-12-2009, Pàgina 16
