El rebuig de Barcelona, Tarragona i Lleida a la llei de vegueries encén els territoris

Amb el país enfrontat entre els territoris detractors i defensors de les vegueries, el PSC intenta calmar els ànims dels seus barons que pretenen aturar el projecte de l'executiu. Es tracta principalment del president de la Diputació barcelonina, Antoni Fogué; l'alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos; l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el de Tarragona, Fèlix Ballesteros. La direcció dels socialistes, partidaris de tirar endavant les set vegueries, negocien amb ERC la data en què el govern donarà el vistiplau al projecte. Governació vol que es mantingui al gener, però els socialistes prioritzen el consens a les presses. Paral·lelament, el conseller Jordi Ausàs ha multiplicat els contactes per treure tots els pals de les rodes i a la seu de Via Laietana no deixen d'entrar al·legacions al text. ICV va admetre ahir que «és molt difícil» que prosperi perquè s'ha intentat «massa tard», a menys d'un any perquè s'acabi la legislatura. CiU rebutja el redactat de Governació perquè no aixeca el consens que caldria. El PP n'ha reclamat la retirada.

Barcelona ha pressionat fort perquè la llei no vegi la llum. La Diputació capitanejada per Fogué defensa que les vegueries són inconstitucionals i incrementaran la despesa pública. Bustos troba un «error» crear noves administracions. Només l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, les ha defensades. La clau està en què Governació pretén que el govern aprovi el projecte juntament amb el de l'àrea metropolitana, que adjudica a aquest territori competències de la Generalitat. Per CiU, amb l'àrea metropolitana, el PSC «prepara les seves casernes d'hivern» per si Artur Mas presideix la Generalitat.

L'alcalde tarragoní també ha empès perquè s'aparqui la llei. Tot i que el projecte no fixa les capitals de les vegueries, Ballesteros batalla contra la determinació de Reus de convertir-se en cocapital. Per això exigeix alhora que la vegueria sigui batejada amb el nom de la ciutat, i no amb el del Camp de Tarragona que figura al text legislatiu. Des de Lleida, Ros creu que la partició de l'actual demarcació en més d'una vegueria no és «bona» i reclama que se suprimeixi la Diputació i el Consell Comarcal per rebaixar la despesa.

A l'altre front del camp de batalla, el ple de l'Ajuntament de la Seu va formalitzar el seu «sí» a les vegueries amb el suport del PSC. El de Manresa també va apostar dilluns per la creació de la vegueria Central. I el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvador, denunciava ahir que sota el conflicte entre Tarragona i Reus s'amaguen les resistències tarragonines a dividir l'actual demarcació. En aquests territoris, però, formiguegen altres disputes. A l'Alt Pirineu i l'Aran, els alcaldes aranesos reivindiquen la seva autonomia i el síndic, Francés Boya, ha amenaçat de trencar el pacte amb un PSC que també aquí ha de fer equilibris. La Cerdanya tampoc no vol entrar-hi. Prefereix formar part de la vegueria Central o, fins i tot, de Girona. Vic i Manresa lluiten per la capitalitat de la vegueria Central. A més, el Consell Comarcal d'Osona al·lega que la comarca hauria de compartir vegueria amb el Ripollès. És el batec de la reivindicació d'una nova vegueria no prevista: la de l'Alt Ter que, juntament amb la del Penedès, es deleix per estripar les fronteres del mapa traçat per Governació.