Les diferències internes fan ajornar l'aprovació de la llei de vegueries

Governació vol que vegi la llum al gener, però el President no fixa dates, tot i que el PSC la considera «irrenunciable»

Primera reunió de l'executiu de l'any, sense la llei de vegueries. La promotora conselleria de Governació espera que la normativa es pugui aprovar la setmana vinent i, en tot cas, té la ferma voluntat que no vagi més enllà del gener. Mentre que el titular del departament, Jordi Ausàs, ha intensificat en els darrers 15 dies els contactes amb el territori per explicar la llei i suavitzar diferències, el president de la Generalitat, José Montilla, manté el compromís d'impulsar-la abans que s'acabi la legislatura –ho preveu el pacte d'entesa–, però no es vol picar els dits amb dates. Des de la Presidència, deixen clar que serà ell el que decidirà quan serà prou madura per rebre l'aval de l'executiu. De moment, la llei torna a passar avui pel consell tècnic, que hi podria donar el vistiplau, pas imprescindible abans que arribi a la taula del Consell Executiu. Des del departament d'Ausàs aposten pel 12-G, i ja alertaven que, si no s'aprova a principi de mes, es complicarà el calendari, ja que la tramitació parlamentària entrarà de ple en la precampanya per a les eleccions de la tardor vinent. De fet, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, ja obria la porta que no culmini el pas per la cambra catalana. «En un any electoral és complicat que s'aprovi, ja que els partits actuen amb càlcul partidista i electoralista, però la nostra obligació és portar-la al Parlament i començar a discutir i negociar-la», admetia Ridao. La llei ha obert una autèntica batalla territorial amb fronts diversos que afecta principalment el PSC, abocat a conciliar les discrepàncies internes amb la pressa d'ERC perquè la llei vegi la llum. Molt lligada a la de l'àrea metropolitana, que volen que s'aprovi com abans millor, els socialistes donen per fet que el govern la ratificarà aviat. El viceprimer secretari, Miquel Iceta, tampoc es mullava per cap data. Amb tot, s'acostava a les tesis republicanes que és «irrenunciable» tirar-la endavant aquesta legislatura, i assumia com a «lògiques» les polèmiques territorials que protagonitzen, entre d'altres, els alcaldes socialistes de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i Reus, Lluís Miquel Pérez; el de Lleida, Àngel Ros, i també el president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos. «La nova ordenació territorial requerirà un esforç molt gran de consens», considerava Iceta, que puntualitzava que les vegueries seran «les noves províncies», i no «nous elements de poder».

El tercer soci del govern, ICV-EUiA considera que és massa tard per obrir el debat de l'organització territorial. La portaveu parlamentària, Dolors Camats, insistia que al final de la legislatura «no és el millor moment» per abordar-la. El conseller d'Interior i president d'ICV, Joan Saura, veia molt difícil, en declaracions a Europa Press, que l'executiu hi doni el vistiplau en les properes setmanes.

El PP creu que la llei no és cap prioritat, i CiU va lamentar que la llei es pugui arribar a retardar a causa de les diferències dins del PSC.

Tarragona i Reus, en peu de guerra

Un dels conflictes territorials oberts amb la nova llei d'ordenació territorial és el que mantenen Tarragona i Reus, en disputa per la capitalitat de la futura vegueria i també pel nom que tindrà, dues qüestions que no figuren en la normativa. L'alcalde tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros, i el reusenc, Lluís Miquel Pérez, tots dos del PSC, van airejar ahir les seves diferències a Catalunya Ràdio. Pérez va insistir a demanar la cocapitalitat de les dues ciutats, a l'estil de la que mantenen Terrassa i Sabadell. No només ho veu «just» sinó que apel·la als antecedents vallesans existents. Ballesteros va rebutjar frontalment aquesta possibilitat i va reiterar que aniran «fins a les últimes conseqüències» per oposar-s'hi. «A Tarragona només superarem les discrepàncies si la capital és Tarragona i si la vegueria es diu de Tarragona», considera Ballesteros.

Lleida demana que s'aturi la llei

L'Ajuntament de Lleida, governat pel PSC, va demanar ahir de manera oficial que el Departament de Governació aturi la tramitació de la llei i l'aparqui fins que no trobi més acord. Ho va fer a través d'un conjunt d'al·legacions a l'avantprojecte, en les quals la Paeria manifesta el seu desacord per la divisió del territori que actualment s'inscriu en la demarcació de Lleida en dues vegueries (la de Lleida i la de l'Alt Pirineu i Aran), així com la segregació del Solsonès, que formaria part de la vegueria de la Catalunya Central. Segons l'alcalde, Àngel Ros, la divisió perjudica la ciutat de Lleida, perquè li faria perdre capitalitat i massa crítica econòmica. «Les divisions administratives acaben incidint, les empreses acaben adaptant la seva estructura a la divisió territorial», diu Ros, que a més defensa que hi ha raons històriques, geogràfiques i d'identitat que uneixen les terres del pla de Lleida amb el Pirineu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.