Millet i Montull, al final, a la presó
La jutgessa argumenta la mesura per evitar que cap dels dos influeixi en testimonis de l'operació de l'hotel del Palau.Després d'estar deu hores a la Ciutat de la Justícia, ahir, a les vuit del vespre, l'expresident del Palau de la Música i el que era la seva mà dreta van saber que dormirien a la presó Model
Fèlix Millet i Jordi Montull van declarar durant dues hores davant la jutgessa d'instrucció 10 de Barcelona per aclarir l'operació urbanística de construir un hotel de luxe al costat del Palau de la Música, en què el fiscal els acusa de tràfic d'influències i d'apropiació indeguda. Tots dos imputats, però, van començar a neguitejar-se quan, després de dinar, van comprovar que la magistrada Míriam de Rosa trigava més de tres hores a redactar la interlocutòria. La resolució va ser una sorpresa per a tothom: presó comunicada i sense fiança per a Fèlix Millet i Jordi Montull.
En la resolució, la jutgessa afirma que «hi ha elements que permeten afirmar que hi ha indicis de la comissió de diversos delictes» per part de Millet i Montull i decreta la presó provisional perquè «la clarificació del succeït pot quedar obstaculitzada per l'actuació dels imputats exercint novament la seva influència sobre tercers i aquest risc només pot minimitzar-se aplicant la mesura cautelar de presó provisional de duració corresponent al temps imprescindible per a la pràctica de les diligències d'investigació». Entre les diligències hi ha els testimonis escollits per la jutgessa, entre ells el conseller Antoni Castells, estan citats fins al 2 de juliol.
La jutgessa fins i tot exemplifica que «el risc d'alteració i influència» s'aprecia perquè en la declaració d'ahir el mateix Montull admet que «ahir [abans-d'ahir pel lector] va estar parlant amb un dels testimonis (es refereix a Manel Valderrama, d'Olivia Hotels) perquè portés a la jutgessa la documentació que acrediti que els 900.000 euros que es diuen que es van apropiar fraudulentament corresponen a honoraris» del despatx d'arquitectes de Tusquets. La jutgessa, però, es pregunta per què no s'ha aportat encara la documentació que aquests diners eren per pagar les feines inicials fetes pels arquitectes i conclou que «les proves testificals a practicar els propers dies són capitals per poder tenir la informació necessària que permeti determinar si l'actuació suposadament delictiva dels imputats va estar acompanyada d'altres» fets similars.
En la querella, el fiscal Antoni Pelegrín exposa que Millet i Montull es van embutxacar aquests 900.000 euros que els va pagar Valderrama per poder ser l'adjudicatari d'un concurs fet entre amics per ser la construcció de l'hotel. A més, la jutgessa afegeix, en la resolució, que aquests diners «no van ser ingressats als comptes» de la Fundació del Palau.
«Ara són uns marginats»
Els advocats de Millet i Montull van exposar a la jutgessa que les imputacions de la fiscalia no existeixen i van arribar a afirmar que aquesta segona querella era «una estratègia artificial de la fiscalia» per empresonar els seus clients ja que amb l'afer del saqueig del Palau, que han confessat, no va poder. Davant dels periodistes, Pau Molins va afirmar: «Després de confessar greus irregularitats, Millet i Montull són uns marginats socials, que no surten de casa i no poden influenciar ningú.» Les defenses recorreran primer a la mateixa jutgessa contra l'empresonament dels seus clients.
En la interlocutòria, la jutgessa fa seu l'argument del fiscal en manifestar que Millet i Montull van impulsar el 2006 la construcció d'un hotel a tocar del Palau per embutxacar-se 3,6 milions d'euros, els qual podrien cobrar dos mesos després de l'aprovació del PGM, l'estiu passat, però no van poder per l'escàndol del Palau. En la seva declaració, Montull afirma que van cobrar uns 600.000 euros com avançament d'aquests avals.
L'impulsor, l'Ajuntament
En les declaracions d'ahir, la jutgessa recull que Millet i Montull exposen que «algú de l'Ajuntament de Barcelona, sense especificar qui», els va oferir que per fer la permuta dels solars de l'escola La Salle –que eren qualificats d'equipaments i calia canviar per habitatge privat– «es podria usar unes finques de l'Ajuntament, si bé posteriorment els van dir que hi ha edificis de la Generalitat que permetrien aquesta transferència», tal com va ser. Pel que fa a la descatalogació dels pisos protegits al costat del solar de La Salle –en adonar-se'n el Departament de Patrimoni–, Montull assegura que quan va preguntar a la Generalitat si es podien descatalogar, li van respondre: «Tot és possible.»
Amb la correspondència aportada a la causa, la magistrada també afirma que es desprèn que Millet i Montull «van pressionar» funcionaris i l'empresari Olivia Hotels per aconseguir els 3,6 milions d'euros, i que es fes una tramitació urbanística del projecte «amb irregularitats, com ara no exigir l'aval per a la Generalitat», indica la jutgessa. «Per exemple, és clara la pressió que s'exerceix sobre la regidora Itziar González des de diferents àmbits, assenyalats per Montull», arriba a afirmar la jutgessa de les cartes i correus electrònics de Montull, recollits, com els convenis, en una carpeta que l'exdirector administratiu del Palau tenia allà guardats amb el nom literal «Acorts Valderrama». La jutgessa també es fa ressò del pes social que llavors tenia Fèlix Millet en afirmar: «Crida l'atenció que un dels lletrats afirmi que els més alts càrrecs d'Espanya es posessin al telèfon si trucava el Sr. Millet, fet que dóna una idea del poder del referit imputat». I, per aclarir tota aquesta enrevessada operació urbanística, que el fiscal qualifica d'especulativa, la magistrada opta perquè els dos imputats estiguin uns dies a la presó perquè no tornin a influenciar ni pressionar els testimonis que han de donar-hi llum.
