Política

Netanyahu, amb l’ofensiva terrestre al punt de mira

Fa gairebé vint dies des de la massacre que marca el pitjor dia en la història d’Israel i ahir, per primer cop, el primer ministre Benjamin Netanyahu va parlar de rendició de comptes. “Tothom haurà de respondre a preguntes sobre l’atac”, va admetre Netanyahu amb relació als fets del 7 d’octubre: “Però això no serà fins després de la guerra.” Les paraules de Netanyahu arriben en un moment en què alguns mitjans de comunicació del país comencen a fer editorials molt durs que apunten contra el seu lideratge. El discurs del primer ministre, això no obstant, va en la línia del que sosté una bona part de la societat civil israeliana, incloent-hi les famílies de les víctimes, que al·leguen que ara no és el moment de buscar responsables.

Netanyahu, però, també va parlar per mostrar fortalesa i decisions fermes. En un context en què algunes veus comencen a qüestionar la idoneïtat d’emprendre una ofensiva terrestre mentre la regió guanya temperatura, el primer ministre va afirmar que el full de ruta no canvia: “Ens estem preparant per a l’operació terrestre.” The Wall Street Journal, un diari nord-americà, indica que Israel estaria esperant el llum verd dels Estats Units, mentre la Casa Blanca acumula força militar a la regió.

Mentrestant, les víctimes mortals a la franja de Gaza ja superen les 6.500 persones, a banda d’unes altres 1.500 que estarien desaparegudes sota la runa. No hi ha precedents de res igual. La darrera ofensiva, del 2021, va deixar unes 250 víctimes mortals. Allò va arrasar la salut mental del 90% dels infants de l’enclavament. Costa imaginar l’impacte que pot tenir l’ofensiva actual.

L’ofec integral que Israel està perpetrant contra la franja, on resideixen més de dos milions de persones, ha col·lapsat per complet el sistema hospitalari, que esgota les últimes reserves de combustible. Israel es mostra inflexible i els seus aliats que podrien fer d’àrbitre, principalment Joe Biden, no creuen que hagi arribat el moment d’alçar la veu contra el govern de Netanyahu.

Amnistia Internacional, però, sí que ho ha fet. “Declarar tot un territori objectiu militar atempta contra la llei humanitària internacional”, deia ahir Donatella Rovera, membre de l’organització. I va anar més enllà: “Els qui llancen els atacs han de distingir entre civils i objectius militars.” Violar aquest principi de distinció, adverteix, “és un crim de guerra”.

Israel vol protegir els ostatges que Hamàs alliberi. Ho farà habilitant un hospital al qual els periodistes no tindran accés. Això arriba després que a part de la societat israeliana li hagi incomodat la intervenció de Yocheved Lifshitz. La dona, de 85 anys, va declarar que els combatents de Hamàs la van colpejar durant el segrest, però que després els van tractar bé i es van encarregar que no els faltés res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

ERC facilitarà la investidura de Puigdemont si es posa d’acord amb el PSC

barcelona
unió europea

Von der Leyen torna a allargar la mà a l’extrema dreta durant el debat europeu

barcelona
guerra a gaza

L'exèrcit israelià amplia la seva ofensiva a Rafah

barcelona
GIRONA

Asens reivindica el vot "antifeixista" en l'inici de campanya

GIRONA
guerra a gaza

L’exèrcit israelià diu que va avisar Netanyahu de la feblesa del país abans de l'octubre

barcelona
Amèrica Llatina

El TIJ no aplicarà cautelars contra Quito per l’assalt a l’ambaixada de Mèxic

barcelona
Política

Mor Ángeles Flórez, última miliciana socialista espanyola viva

rússia

Detenen un alt comandament militar rus per corrupció, el quart en un mes

barcelona
política

Junts vol situar a Europa la demanda d’un referèndum dins la Constitució

barcelona