POLÍTICA
Aragonès revifa el referèndum
El president demana “responsabilitat” a Junts per aprovar l’amnistia en una visita a Brussel·les eclipsada pel vot sobre la llei
El govern marxa de la capital comunitària amb l’assignatura pendent de l’oficialitat del català, encallada pels dubtes dels 27
La visita del president ha estat marcada pel no de Junts a la llei d’amnistia
Intervenció europea. Davant els debats sobre si Catalunya pot celebrar un referèndum d’autodeterminació o sota quins termes, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va tornar a portar ahir la qüestió a Europa. En una conferència sobre l’autodeterminació celebrada al Parlament Europeu, Aragonès va demanar que el dret comunitari inclogui “regles compartides” perquè els territoris de la Unió Europea (UE) puguin decidir democràticament sobre la seva independència.
Aquest marc legal europeu per permetre els referèndums als territoris de la UE que es vulguin independitzar, va afegir el president, també ha de donar a les institucions europees un paper “d’arbitratge” en processos d’autodeterminació sense acord i aportar “claredat jurídica” a les regions que optin per aquesta via.
Aquestes eren, de fet, idees que ja recollia un projecte de regulació fet a petició d’eurodiputats dels Verds, l’Esquerra i els liberals de Renovar Europa, però ahir Aragonès i el lehendakari Iñigo Urkullu van unir forces des de la cambra comunitària per reivindicar la necessitat que el dret comunitari permeti exercir amb garanties l’autodeterminació quan un territori topa amb la negativa de l’estat del qual es vol independitzar.
En la seva intervenció, Aragonès es va mostrar “convençut” que Catalunya celebrarà un referèndum. “Ens diuen que és impossible, però també ho era que 350 milions de persones compartissin un parlament”, va dir el president, mentre Urkullu va reivindicar que la UE “ha d’habilitar camins de diàleg i solucions” davant els territoris que volen exercir l’autodeterminació.
No es veu amb Puigdemont
La conferència sobre l’autodeterminació al Parlament Europeu concloïa la visita de dos dies del president de la Generalitat a Brussel·les, que va arribar en un moment de tensió amb Junts pel no a l’amnistia. De fet, la votació de la llei al Congrés ha eclipsat l’agenda oficial del president a la capital comunitària, des d’on l’ha reivindicat i ha demanat al partit de Carles Puigdemont “responsabilitat” per aprovar-la. Una de les principals incògnites era si el president aprofitaria el viatge a Brussel·les per veure’s amb Puigdemont. La trobada finalment no es va produir perquè l’expresident no va assistir a la conferència d’Aragonès sobre l’autodeterminació i tampoc es va planificar cap reunió entre els dos líders independentistes. Sí que va assistir a l’acte Toni Comín, amb qui Aragonès es va saludar i conversar uns minuts. Entre els assistents també hi havia l’exconsellera Clara Ponsatí.
Normalització amb Brussel·les
Més enllà de l’acte sobre l’autodeterminació, l’agenda d’Aragonès a Brussel·les ha servit per consolidar la normalització de la relació institucional entre el govern i la Comissió Europea, iniciada l’octubre de l’any passat després de set anys sense contactes al més alt nivell com a represàlia pel Procés. En aquesta ocasió, el president de la Generalitat, acompanyat de les conselleres d’Economia, Natàlia Mas, i Acció Exterior, Meritxell Serret, s’ha trobat amb quatre comissaris: el responsable d’Economia, Paolo Gentiloni; la vicepresidenta responsable de Democràcia, Dubravka Suica; la comissària de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira, i el responsable de Relacions Interinstitucionals, Maros Sefcovic.
Malgrat no revelar el contingut de les trobades, Aragonès va subratllar a la sortida de les reunions que són “la culminació de la recuperació plena de la relació de la Generalitat amb la Comissió Europea”. De fet, en la visita a Brussel·les el president ha mantingut el to que li va obrir les portes per tenir reunions al més alt nivell amb membres de l’executiu comunitari després d’anys de boicot a l’executiu català. Des de Brussel·les, el president ha tornat a reivindicar el diàleg amb l’Estat com a estratègia per resoldre la qüestió catalana i el rebuig, així, a la unilateralitat. És aquí on s’emmarca, de nou, la crida al referèndum i a l’acord de claredat reivindicat en la conferència al Parlament Europeu.
Això sí, el govern ha marxat de la capital comunitària amb una assignatura pendent: l’oficialitat del català a la UE. La petició, que el Consell de la UE de moment manté al calaix, es va abordar en la reunió amb Sefcovic, però en última instància són els estats els qui han de decidir sobre el futur del català a les institucions europees.
