JORDI SERRA I ISERN
ALCALDE DE BADALONA (PSC)
«Seria utòpic pensar que ara és el moment de solucionar el finançament municipal»
Aquesta setmana ha fet just un any que Jordi Serra va ser nomenat alcalde de Badalona, en substitució de Maite Arqué. En aquesta entrevista fa balanç d'aquesta primera etapa, alhora que pren partit en temes molt actuals, com ara els canvis en el govern de l'Estat o el finançament
el finançament de catalunya
Crec que amb el nou govern de l'Estat hi haurà un acord, i no només amb Catalunya. En aquest aspecte sóc optimista
la decisió sobre l'estatut
Opino que la sentència del Tribunal Constitucional serà favorable, com a mínim en un percentatge alt
un any d'alcalde
No puc mostrar grans satisfaccions quan l'entorn que m'acompanya és problemàtic
bon gestor, poc dialogant
Procuro que els temes no s'eternitzin. Puc acceptar l'altra part, la de la crítica
tenir el pp a dos regidors
Em preocupa que el PP pugui guanyar l'alcaldia de Badalona i tinc el repte que això no passi
A principi d'aquesta setmana el president del govern espanyol va mantenir una reunió amb els seus tres vicepresidents amb l'objectiu d'accelerar l'acord de finançament. Confia que s'acabi produint?
–«Jo sempre he confiat que hi seria, però segurament no és fàcil i fins i tot hi deu haver més dificultats de les que es veuen des de fora. Crec que amb el nou govern hi haurà un acord de finançament, no només amb Catalunya. En aquest aspecte sóc optimista. Penso que convé a tothom: al govern de l'Estat, al de Catalunya i als catalans.»
–La remodelació del govern espanyol potser comporta un canvi de ritme però el cert és que el PSC no hi ha guanyat pes polític.
–«És que el PSC en tenia bastant, de pes. No ho contemplo com una equació de guanys i pèrdues per part del PSC sinó que el sentit global del pes polític en el govern de Zapatero és superior al que hi havia anteriorment.»
–Com afectaran els canvis a Catalunya?
–«Seran positius perquè hem aconseguit que hi hagi dos o tres interlocutors amb els quals sempre hem tingut bona relació, com és el cas de José Blanco (nou ministre de Foment) i Manuel Chaves (nou ministre de Cooperació Territorial). Sumat a figures com ara Alfredo Pérez Rubalcaba, els ministres catalans i el mateix president del govern espanyol, es crea un nucli d'entesa probablement més àgil i superior al que hi havia.»
–Què li han semblat les declaracions del nou ministre de Foment en relació amb traspassos pendents com ara el de rodalies?
–«Benintencionades i amb voluntat d'anar ràpid. Però jo crec que, a part de rodalies, hi ha un tema important en la cartera de José Blanco, que és l'execució d'obra pública. El president va ordenar que s'executés molta obra pública i hem notat el canvi de ritme en l'execució i licitació d'aquesta obra.»
–El Fons Estatal d'Inversió Local li fa confiar en una possible reactivació econòmica?
–«Estratègicament era molt important per la situació que patim. Però es tracta de sumar-ho tot i d'executar també altres projectes que estan pendents i que depenen d'altres ministeris. En el cas del FEIL, el fet que s'agilitzin els tràmits per als projectes inferiors a cinc milions és l'exemple que sovint el problema no és la voluntat política de fer els projectes sinó el sistema burocràtic, que allarga massa els terminis.»
–Hi ha moltes veus que demanen la repetició del pla de Zapatero.
–«Tenint en compte que encara hi ha un altre any net, sense eleccions estatals ni municipals, podríem aprofitar el 2010 per fer-ho. És una part de reactivació de l'economia que a l'Estat també li convé. Part dels milions que hi destina els recupera en forma d'IVA i d'estalvi de prestació de subsidi d'atur; per tant, estaria bé que els diners que ara s'estalvia els torni a posar en circulació el 2010.»
–El preocupa que el finançament municipal quedi pendent per a una pròxima legislatura?
–«El desig és que se solucioni aquesta legislatura però, francament, ho veig complicat. Una vegada tinguem tancat el model de finançament econòmic català, hauríem de començar a pensar quin és el model òptim per finançar els ajuntaments perquè és evident que o el tema se soluciona o tindrem un problema perquè tots els ajuntaments, de tots els colors polítics, hem creat en els darrers deu anys una xarxa de serveis imprescindible per al benestar social i l'hem de mantenir.»
–Però hi ha veus com ara la de l'Associació Catalana de Municipis que plantegen que si no se soluciona la viabilitat financera dels ajuntaments aquests serveis no es podran donar.
–«És que la responsabilitat és cap al ciutadà, i aquest te l'exigirà perquè no li pots deixar de prestar un servei públic perquè no tens cèntims o no et toca a tu. Insisteixo: en aquests moments en què el finançament econòmic de Catalunya costa tant, seria utòpic pensar que ara és el moment de solucionar el finançament municipal, un tema que està encallat des de 1979. Però hauríem de buscar un mètode per anar avançant en la millora del finançament local, que també hauria d'incloure la millora de la transferència que les comunitats autònomes fan als seus ajuntaments.»
Actualitzar el pacte
–Dimarts, el president de la Generalitat va rebre el document signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA sobre la revisió del pacte de govern del 2006. El considera necessari?
–«Actualitzar un pacte de govern que es va fer tres anys enrere sempre és bo. Al document hi ha la part programàtica però també la voluntat política d'acabar la legislatura, d'esvair dubtes sobre si s'avançaran les eleccions o no, i també dóna una imatge de solidesa important. En un moment de crisi el pitjor que pot tenir la ciutadania és un govern inestable.»
–També es parla de donar una resposta unitària si la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut és desfavorable. Quina creu que hauria de ser la resposta del govern català?
–«Primer haurem de veure si la sentència és desfavorable. Jo crec que serà favorable com a mínim en un percentatge alt. No sóc endeví, però l'Estatut que s'ha aprovat és constitucional, així que no crec que pugui haver-hi grans limitacions. En funció del que passi haurem de mirar quin tipus de resposta hem de donar, que en qualsevol cas ha de ser unitària i ferma.»
–Fa just un any Catalunya es plantejava mesures extraordinàries per afrontar una situació de sequera, com ara una interconnexió de xarxes. S'haurien d'haver mantingut?
–«En aquell moment calien mesures extraordinàries per donar resposta a una situació extraordinària. En el moment en què tot es normalitza no cal fer la inversió pública necessària per preveure altres situacions extraordinàries. En canvi, sí que crec que està tot molt previst per si en el futur es dóna una situació com aquesta, que esperem que no.»
–La setmana passada va fer un any del seu nomenament com a alcalde. Amb què es queda d'aquesta primera etapa?
–«Vull ser realista i no puc obviar que allò que fa un any era una lleugera desacceleració econòmica ha esdevingut una situació de crisi com no s'havia vist mai. Per tant, crec que no puc mostrar grans satisfaccions quan l'entorn que m'acompanya o que acompanya aquest mandat s'ha centrat en tot un any realment problemàtic des del punt de vista global.»
–Certs representants de la societat civil li reconeixen més capacitat de gestió que la seva antecessora en el càrrec.
–«Els agraeixo aquesta opinió però és la meva manera de funcionar de sempre. Cadascú té les característiques que té i en aquest cas se'm pot dir que decideixo ràpid. Procuro que els temes no s'eternitzin. Si això és ser executiu, doncs bé. Però això va en el tarannà de cadascú. També vull dir que sempre defujo comparacions amb la meva antecessora, la Maite Arqué, i ho seguiré fent. Potser hi ha gent que és lògic que compari, però jo només em proposo fer bé la meva feina.»
–Diu que li agrada prendre decisions de manera ràpida. Això pot justificar algunes crítiques que rep per falta de proximitat i diàleg?
–«Potser sí. Puc acceptar aquesta part de la crítica però també és veritat que de vegades, com és el cas de l'Illa Central, he intentat consensuar-ho tot, tant amb els veïns com amb els partits polítics. Però hi ha ocasions en què el consens no es dóna. Hi ha vegades en què la gent està en contra d'un tema.»
–Deu tenir ganes que arribin les eleccions del 2011, després que alguns sectors critiquin la fórmula de l'elecció a dit que més d'un cop ha fet servir el PSC.
–«De veritat que ara per ara no penso en el 2011. Si les coses van bé i els ciutadans t'accepten, el partit et dóna suport. Però jo no vull ser un candidat que s'autoproclami com a tal abans del que toca. El que vull és fer d'alcalde fins al 2011 i després ja veurem què passa.»
–El 2007 van sorprendre tothom pactant amb CiU i ERC i deixant fora ICV-EUiA. Manté que és un pacte de llarga volada?
–«El pacte de Badalona funciona bé i hi ha una lleialtat correcta. El pacte actual és més fluid que l'anterior i ara treballem més a gust. Si això és condició suficient per repetir el pacte ja es veurà, però puc dir convençut que aquests dos anys hi hem treballat més a gust que en el mandat anterior.»
–El preocupa tenir el PP a només dos regidors?
–«És clar que em preocupa. Que el PP pugui guanyar l'alcaldia de Badalona em preocupa i m'ho prenc com un repte perquè això no passi. És cert que en aquests moments l'alternativa a un govern progressista liderat pels socialistes seria un govern amb el PP al davant. Em preocupa perquè és el PP però sobretot perquè és el PP de Badalona. Aquí hi ha un vessant populista xenòfob que no s'ha vist a cap altre lloc, i que incorporat al govern no seria bo per a la ciutat. Això m'ho prenc com un repte i com una responsabilitat de cara al 2011.»
«A l'Illa Central hem de fer un equipament metropolità»
Aviat farà un any que va anunciar la possibilitat de prescindir del canal del port de Badalona. Ha pres una decisió?
–«Jo vaig plantejar una pregunta, no vaig prendre una decisió, d'una manera potser massa espontània: es pot fer amb diner públic un projecte que entre altres coses comporta aixecar la via del tren? I aquesta pregunta segueix sent vàlida.»
–Comença a trobar alguna resposta?
–«Només puc dir que la resposta la vull consensuar amb tots els actors que hi intervenen. Les meves declaracions van ser interpretades amb demagògia per part de l'oposició. Ara convé trobar la millor sortida per a la ciutat, que no costi diner públic.»
–Quins passos s'han fet per saber quina és la sortida que més convé?
–«Insisteixo a ser absolutament prudent. Qualsevol cosa que digui pot ser mal interpretada.»
–A pocs metres del port hi ha l'edifici de la CACI, on la UB s'ha d'implantar. Han pogut reactivar aquest projecte?
–«M'he reunit amb el nou rector de la Universitat de Barcelona i estem mirant que el projecte que hi havia continuï endavant. Per mi i pel govern de Badalona el projecte inicial segueix sent vàlid. L'actuació s'ha retardat més del compte però no podem obviar que la crisi econòmica també afecta la Universitat.»
–Badalona està immersa en la definició de la futura plaça central de la ciutat. Quin paper ha de tenir?
–«Estratègicament és molt important perquè uneix moltes zones de Badalona i té la funció de nucli d'un centre de Badalona molt més ample que l'actual.»
–Dins la plaça s'ha projectat un equipament de 30.000 m² però es desconeix el contingut. Al govern se l'acusa de falta d'idees.
–«Qui diu això són els mateixos pels quals, si fos per ells, encara seria vigent una suspensió de llicències i no tindríem ni plaça. ICV-EUiA sempre ha estat en contra d'aquest projecte i l'ha intentat aturar diverses vegades.»
–Però aquesta crítica no prové només d'Iniciativa.
–«L'equipament ha de ser prou important per a la ciutat i per situar Badalona dins l'àrea metropolitana.»
–Però com s'imagina aquest equipament? Té alguna idea al cap?
–«Hem temptejat diverses opcions però crec que en aquests moments seria prematur avançar què. Crec que ha d'haver-hi un equipament que escapi de l'àmbit badaloní i que sigui un equipament de referència metropolità. I això pot tenir diferents noms. No puc dir més perquè també ho hem d'acordar amb el govern de la Generalitat.»
–En matèria de transport públic, es proposen allargar les línies de metro i tramvia?
–«Hem fet passos per allargar el tramvia entre Sant Adrià i la CACI. També hi ha un projecte que es concretarà d'aquí a sis mesos, que és la connexió entre Badalona i Santa Coloma amb metro. Des del punt de vista estratègic, el metro ajudarà a saltar l'autopista per sota. També treballem per allargar la línia del Fondo fins a Montigalà i des d'aquí fins a Lloreda, cosa que significaria donar servei a 40.000 habitants.»
–S'actuarà algun cop per fer permeable l'autopista?
–«Primer hem de tenir els laterals enllestits per donar una alternativa als cotxes mentre treballem a l'autopista. Fins que no tinguem els laterals no podem plantejar-nos seriosament què fem amb l'autopista.»
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.