Mubàrak es rendeix

El rais cedeix el poder als militars i s'instal·la amb la família a la ciutat balneari de Xarm al-Xeikh

Es desferma l'eufòria arreu del país

El president del Tribunal Constitucional dirigirà la transició fins a les eleccions

La plaça de Tahrir del Caire, símbol de la revolta, celebrant ahir la dimissió del president egipci, Hosni Mubàrak MARCO LONGARI / AFP.

Redacció - El Caire

Ha costat divuit dies i més de tres-cents morts, però el president egipci, Hosni Mubàrak, va dimitir ahir i va abandonar el Caire per dirigir-se amb la família a la ciutat balneari egípcia de Xarm al-Xeikh, a la costa del Sinaí. Un helicòpter militar l'hi va traslladar des de la residència presidencial de la capital. Mubàrak complia així el seu desig de quedar-se en terra egípcia.

L'eufòria es va desfermar immediatament a la plaça de Tahrir del Caire i a les principals ciutats del país després d'un anunci televisat emès en directe a les sis de la tarda a càrrec del fins ara vicepresident, Omar Suleiman: “Hosni Mubàrak ha decidit deixar el càrrec de president de la república”.

El poder queda en mans del Consell Suprem de les Forces Armades, segons ha disposat Mubàrak, que dissoldrà el govern i les dues cambres del Parlament. Els militars administraran el país per mitjà del president del Tribunal Constitucional, Faruk Sultan, segons informava la cadena de televisió Al-Arabiya, fins a les eleccions, previstes en principi pel mes de setembre.

El ministre de Defensa, Muhammad Hussein Tantawi, estarà al capdavant de la cúpula militar. Així, no solament Mubàrak ha quedat apartat, sinó també Suleiman, que els darrers dies intentava escampar la por d'un cop d'estat.

“Només la història podrà jutjar el nostre president”, va dir Suleiman. Acabaven així tres dècades en què Mubàrak va manar amb duresa al país dels faraons. És la segona dictadura que cau després de la immolació del jove Mohamed Bouazizi, el desembre a Tunísia, que va encendre les revoltes a diversos països de la zona.

La multitud egípcia va rebutjar el darrer intent de Mubàrak d'aferrar-se al càrrec –quan dijous va reiterar que s'hi mantindria fins als comicis– i va intensificar la pressió al règim, encerclant també el palau presidencial. La decepció va durar un dia: la plaça de Tahrir es va sortir amb la seva i va fer honor al seu nom, alliberament.

Suïssa congela comptes

A tot això, Suïssa va ordenar amb efecte immediat la congelació dels comptes del ja expresident Mubàrak i el seu entorn per tal d'“evitar l'apropiació indeguda de béns de l'Estat egipci”.

La principal condició que posava l'oposició per negociar amb el règim era la caiguda de Mubàrak. Ahir un dels caps visibles de la contestació política, el premi Nobel de la Pau Muhammad el-Baradei, descrivia la jornada com el millor dia de la seva vida. Els islamistes Germans Musulmans proclamaven que el poble ha triomfat pacíficament en el que van batejar com el Dia de la Victòria. Veuen el camí lliure cap a la seva legalització tot i que no tenen intenció de presentar-se a les eleccions presidencials. “S'ha acabat l'era de l'esclavitud i l'autoritarisme, comença un nou renaixement, l'Egipte del segle XXI”, deia el moviment juvenil del 6 d'Abril, un dels impulsors de les protestes. Mentrestant, la minoria cristiana copta, un 10% dels 80 milions d'egipcis, mira amb expectació els canvis perquè tem un auge de l'islamisme, una por alimentada durant anys pel règim i gràcies a la qual ha mantingut bones relacions amb la comunitat internacional.

Egipte, però, vivia ahir moments de caos en contrast amb els focs d'artifici que esclataven al centre del Caire. Un miler de persones van atacar una comissaria al nord del Sinaí per alliberar detinguts, amb el resultat d'un mort, mentre que a Suez, tres edificis governamentals estaven sota control dels manifestants.

Solidaritat al món àrab

Entre les incògnites que emergeixen hi ha quan s'aixecarà l'estat d'emergència, vigent des del 1981, i si els manifestants en tindran prou amb la caiguda del rais. A Tunísia, el dictador Zine al-Abidine Ben Ali va fugir però els manifestants van continuar carregant contra el nou govern per la presència de ministres de l'anterior executiu. En solidaritat, els tunisians van sortir ahir al carrer per compartir l'alegria.