La tisorada més polititzada
L'oposició se suma a la manifestació antiretallada i confia que CiU s'erosioni amb vista a les municipals
ICV i ERC, els més participatius
El govern acusa l'antic tripartit d'electoralisme
El PSC es manté en un pla més discret, però exigeix a Mas que escolti la gent
Denúncia contra les retallades o electoralisme? Suport als ciutadans o erosió al govern? Mobilització o tacticisme? Aquests són alguns dels dubtes que es poden plantejar amb relació a la politització de la tisorada que es va viure ahir en la manifestació contra els ajustaments de l'executiu, en la qual van participar els antics socis del tripartit i també el PP.
Evidentment, les respostes tindran un caire o un altre en funció del cantó que es miri, o altrament dit, en funció de si respon l'oposició o el govern. Per l'oposició, la marxa responia a l'“empipament” que té la societat contra Artur Mas i els seus consellers, i de cap de les maneres es podia parlar d'instrumentalització per més que caigués en plena campanya. A més, la massiva resposta –entre 30.000 i 200.000 manifestants, segons les fonts– també va jugar a favor dels seus arguments: “El govern ha de rectificar”, va ser el seu crit unànime. Per contra, l'executiu hi va veure un rerefons electoralista per part de l'antic tripartit, “els responsables de l'herència” que s'han trobat.
Ja sigui una cosa o l'altra, ningú no dubta que l'oposició espera que la riuada de gent que hi va haver a Barcelona els doni aire amb vista a les municipals. No sempre hi ha una gran protesta contra els mandataris de la Generalitat a només una setmana d'unes eleccions. No ho van dir gaire en veu alta, per no donar força a les acusacions de CiU, però sí que van deixar entreveure que les reaccions contra les retallades s'han de plasmar a les urnes.
En aquest sentit, un dels més cristal·lins va ser el líder d'Iniciativa, Joan Herrera, que va demanar que el 22-M no es doni un “xec en blanc” a Convergència. Tot i que també va matisar que la seva formació ha estat en altres protestes ciutadanes, encara que no fossin en plena campanya. Una de freda i una de calenta.
Iniciativa va ser el partit que va mobilitzar més simpatitzants, conscients que els discursos a favor de l'estat del benestar i en contra de la tisorada són una part del leitmotiv del seu electorat. A banda d'Herrera, la comitiva va estar encapçalada pel president d'ICV, Joan Saura; el candidat barceloní, Ricard Gomà, i el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles. Tot palplantats darrere d'una pancarta en què es podia llegir el seu lema electoral: “Ningú pot retallar les teves idees”. Un atac directe a la línia de flotació de CiU i a la del PSOE, perquè, tal com van recordar els ecosocialistes, Zapatero també poda, i força.
Contra el dèficit fiscal
L'altra formació que més es va deixar veure per la plaça de Catalunya i Via Laietana va ser Esquerra, que va centrar les reivindicacions en l'eix del dèficit fiscal, els més de 20.000 milions d'euros anuals que “Catalunya paga a l'Estat i no tornen”. Una exigència que es va plasmar en unes vistoses tisores que els republicans van repartir entre els manifestants i que portaven escrit “Retallem el dèficit fiscal. No retallem l'educació” o “la sanitat”. Ras i curt. “CiU s'ha atrevit molt en aquests àmbits, però ha estat molt dòcil amb Madrid”, va sentenciar el secretari general d'ERC, Joan Ridao, que va negar en rodó que hi hagués una politització en l'acte. “L'han convocat els sindicats i ens hi hem adherit”, va afirmar taxativament. Ridao va estar acompanyat del candidat d'Unitat, Jordi Portabella, i el diputat al Congrés, Joan Tardà. La denúncia de l'“espoli fiscal” també va servir a ERC per intentar rebaixar les crítiques de CiU, que acusa l'antic govern d'haver deixat les arques gairebé buides. “Tot el que es va fer és millorable, però no som els únics responsables”, va contestar Ridao.
El PSC, mig amagat
I els socialistes? Els del carrer de Nicaragua van ser més discrets. Ni pancartes ni lemes. Només unes poques banderoles i uns quants globus que portaven alguns nens i que segurament havien aconseguit d'un altre acte. El PSC ja havia anunciat que no s'adheria a la mobilització perquè no volia “instrumentalitzar-la”, però sí que alguns dels seus dirigents hi anirien a títol personal. Els diputats Joan Ferran i Jaume Collboni o l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, van ser alguns d'aquests exemples. Per contra, l'alcalde i candidat a la reelecció per Barcelona, Jordi Hereu, no hi va ser per tal d'evitar barrejar la marxa amb la “dinàmica electoral”. Això sí, en un míting en què duia un adhesiu contra les retallades, va exigir a Mas que prengués “bona nota” del missatge que li havia enviat la ciutadania.
El PP també va mantenir una posició discreta, i la seva màxima representant va ser la diputada i portaveu adjunta del Parlament, Maria Llanos de Luna. La presidenta popular, Alícia Sánchez-Camacho, va preferir continuar la campanya i va mantenir els actes programats a Rubí i Viladecans. Però, com que els ajustaments eren el tema del dia, va aprofitar l'ocasió per disparar amb bala contra el govern i el tripartit. “CiU copia el modus operandi de Zapatero, llengua fàcil amb les promeses i tisores llargues amb els drets” o “És una broma de mal gust veure el PSC, ERC i ICV manifestar-se contra les retallades”, van ser dues de les seves perles.
Representants de SI i la CUP també van participar en una protesta en què més d'un manifestant va lluir una versió personalitzada del logotip de CiU. El somriure de la federació havia estat substituït per una boca trista i abatuda.
