El 2.0, els indignats i l'@acampadabcn
Algú diu que tot això és culpa de Stéphane Hessel, l'autor d'Indigneu-vos, i el nonagenari autor francès es ruboritza de cop. Ell, simplement, es va declarar ahir “agradablement sorprès” pel fet que la indignació hagi passat del seu llibret a la xarxa 2.0., i de Twitter i Facebook als carrers i places de l'Estat, incloent-hi la plaça Catalunya de Barcelona. El moviment #15M fa una setmana que és el tema més comentat a les xarxes socials. Com deia l'historiador @RogerBuch, “vuit dels deu hashtags més usats pels piuladors catalans fan referència a la mobilització”. Els telèfons mòbils connectats a internet i els ordinadors portàtils s'han generalitzat per organitzar qui no estava organitzat i, de passada, per convertir-se en altaveu informatiu. Democràcia Real Ja té 111.697 amics a Facebook i 19.710 seguidors a Twitter. Si ho comparem: el PSOE té 28.908 amics; el PP, 34.145, i CiU, 5.431. Però obtindria més vots al 22-M Democràcia Real que els partits majoritaris? Probablement, no.
El periodista i comunicador digital Ignacio Escolar explica al seu bloc que “s'equivoquen els que ignoren que el debat és a la xarxa, però també els que creuen que basta amb el fet que #spanishrevolution sigui trending topic a Twitter”. L'origen internauta del moviment fa que dubtes, ombres i grisos
envoltin la queixa. Ningú hi està acostumat. Ahir, els polítics catalans piulaven amb nerviosisme. Tothom s'hi mostrava comprensiu: des de CiU fins a ICV, passant
per un Hereu que es declarava
un “indignat” més.
Dubtes i matisos. És il·lusori pensar que és el primer moviment social que fa ús d'internet. El 1994, el subcomandant Marcos, a Chiapas, es va fer mundialment famós gràcies als comunicats penjats al web. El 1999, el moviment antiglobalització va crear Indymedia per millorar la interacció entre manifestants. El 2004, els SMS i el “passa-ho” del 13-M van canviar les eleccions a l'Estat. El fil secret dels moviments socials culmina, doncs, aquests dies amb Facebook, Twitter i les etiquetes #catalanrevolution i #acampadabcn. El segon matís és que els polítics tradicionals han fracassat al 2.0. Com deia ahir a Media.cat el periodista Joan Canela, després de dies llegint sobre la cibercampanya i buscant el perfil del perfecte candidat 2.0, “arriben els indignats i arrasen”. El que queda clar, segons l'article de Canela, és que “els polítics no es mouen bé per les xarxes socials, i no per edat o cultura digital, sinó per cultura política. No hi encaixa la lògica hermètica i jeràrquica dels partits”.
