El govern desobeeix l'Estat i preveu un dèficit del 2,6%
Mas-Colell demana coresponsabilitat a Madrid i es nega a demanar “perdó” perquè el tripartit va deixar un forat més gran del previst
Avisa els partits que no hi ha “marges” per a la negociació
Amenaça complerta. El govern ha fixat un dèficit del 2,66% del PIB en el pressupost, el doble del llistó marcat per l'Estat. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va fer ahir un cop de puny sobre la taula i va vestir el desafiament amb un clam a Madrid: que sigui coresponsable. “El nivell de dèficit dependrà de la lleialtat i voluntat de col·laboració del govern central”, va emfatitzar Mas-Colell. Com ja havia anunciat, l'executiu no ha inclòs en els comptes el fons de competitivitat que José Luis Rodríguez Zapatero es nega a pagar. Però sí que argumenta amb xifres que no incompliria l'objectiu de dèficit si l'Estat li garantís els ingressos que reclama. Encara més, si fos el cas es compromet ajustar-lo a l'1,26%, quan el llindar estava en l'1,3%.
A banda dels 1.450 milions de la bestreta corresponent al fons, el gabinet d'Artur Mas reivindica 1.200 milions més que provindrien de l'aplicació del principi de lleialtat institucional i d'una nova metodologia de càlcul de les inversions obligatòries de l'Estat en infraestructures, que fixa la disposició addicional tercera de l'Estatut. Hi afegeix una altra partida. Són 200 milions provinents de l'explotació del també reclamat traspàs de la titularitat d'actius immobiliaris. En total, 2.850 milions.
Amb vistes a la reacció de Madrid, Mas-Colell es va expressar amb rotunditat. “Perquè el 2010 i el 2011 no estiguin als nivells de dèficit no demanem perdó. No hi érem”, va subratllar, fent referència al forat que va deixar el tripartit en les finances públiques i al fet que CiU no es va comprometre amb l'1,3%. El titular d'Economia va argumentar que la Generalitat no pot “menjar-se en un any” la diferència entre l'objectiu del dèficit que va incomplir el tripartit l'any passat (havia d'ajustar-lo al 2,4 i el va deixar en el 3,8%) i assolir l'horitzó fixat per enguany. El govern al·lega que ja ha assumit la seva responsabilitat tancant un pressupost “molt sever” i “racional”, que retalla la despesa un 10%, i ara és l'Estat qui ha de fer els deures.
El govern manté per ara una comunicació “fluïda” amb Madrid, tot i que no ha vist cap gest que aventuri un canvi d'actitud de l'executiu espanyol. Mas-Colell va reiterar que reclamarà els ingressos que corresponen a Catalunya fins a finals d'any. Va assegurar que de moment la tresoreria “està en ordre” i que no té la “urgència” de fer noves emissions de deute a llarg termini després de l'èxit dels bons.
I és que l'Estat sosté que no autoritzarà la Generalitat a endeutar-se a llarg termini si incompleix el dèficit. És la seva mesura de força: mantenir el pla de viabilitat de Mas-Colell en un calaix del Ministeri d'Economia, ajornar-ne l'aprovació mentre l'acord no arriba. Un cop llançat el desafiament del 2,6%, Mas-Colell va fer un prec eixut: “Hem de tenir dret a emetre deute a llarg termini. No tenir-lo és una penalització al poble de Catalunya, que haurà de pagar tipus d'interès superiors”. Aquest és el peatge de les emissions a curt termini; les que retornen els interessos a menys d'un any. La Generalitat en pot fer quan vulgui, però li surten més cares.
Demanda d'agilitat
El primer debat del projecte de llei del pressupost al Parlament serà el 15 de juny. L'aprovació definitiva, el 20 de juliol. El calendari és ajustat i el govern va fer una nova crida als partits perquè no li posin pals a les rodes. Ara bé, tampoc no està disposat a fer gaires concessions. “Aquest ha estat un pressupost sense marges, em costa veure com es pot reorganitzar”, va indicar Mas-Colell. El conseller va recordar que passat l'estiu s'han d'engegar els comptes del 2012: “És important que ens moguem ràpidament”. Va garantir que escoltarà tothom, però si algú li planteja una despesa addicional, ho té molt clar: “Li demanarem d'on ha de sortir”.
La tretzena conselleria: la dels interessos
El govern destinarà més milions d'euros que mai al pagament dels interessos del deute: 1.477. “El departament del pagament del deute es convertirà en un dels més importants de la Generalitat”, va constatar Andreu Mas-Colell. La majoria de conselleries, de fet, disposen de menys diners. Presidència, Governació, Economia i Coneixement, Interior, Territori i Sostenibilitat, Cultura, Agricultura, Empresa i Justícia tenen recursos sensiblement menors, en la majoria de casos, als que es destinaran a sufragar interessos. Només els departaments que centralitzen les polítiques socials estan per sobre: Salut, Ensenyament i Benestar Social.
Aquesta és pràcticament l'única partida que creix d'un pressupost altament restrictiu amb la despesa. Només l'increment d'aquest llast, respecte de l'any passat, supera de molt el pressupost del Departament de Cultura. La Generalitat pagarà aquest any 359 milions més respecte de la previsió que els comptes del 2010 d'aquesta partida, i 558 milions més si, per fer la comparació, es parteix de l'import liquidat per aquest concepte; és a dir, el que realment es va pagar. Un dels objectius de Mas-Colell es frenar l'endeutament de la Generalitat, que considera excessiu.
