Jornada de reflexió

Desconcertats i callats. Una hora d'explicacions del conseller d'Interior, Felip Puig, va deixar els membres de l'acampada de Barcelona en una situació de fora de joc. Quan feia 24 hores que precisament intentaven que s'assumís el missatge que els autors dels aldarulls i de les agressions a alguns dels diputats que dimecres al matí intentaven accedir al Parlament no tenien res a veure amb el moviment del 15-M, es van sentir acusats d'haver donat cobertura al grup de violents. “Ens havíem arribat a imaginar molts atacs possibles, però aquest...”, reflexionava ahir en veu alta un dels membres més actius dels “indignats”. Les declaracions de Puig van destarotar l'estratègia del col·lectiu, fins al punt que ahir a la tarda van desconvocar una roda de premsa en la qual tenien previst valorar l'acampada de dimarts a la nit al voltant del parc de la Ciutadella i les accions de dimecres al matí. L'argument de la suspensió del contacte amb els mitjans només era un: “Encara no hem pogut preparar bé una resposta al conseller que sigui prou consensuada”.

Puig va parlar de “nous mètodes de violència urbana que sota l'aparença d'una falsa resistència pacífica i passiva posen en dificultat la intervenció policial” i també va anunciar que s'està recollint informació sobre les persones identificades que assetjaven els diputats o que donaven suport als violents de manera passiva “perquè recaigui el màxim pes de la llei en contra seva”. Va admetre que segurament la majoria dels “indignats” no són violents, però d'alguna manera els va posar en el sac dels col·lectius conflictius perquè, va indicar, “els radicals s'emparen moltes vegades en la multitud”. I no només això: “N'hi ha que tiren la pedra i aixequen les mans”.

Quatre hores després, la comissió de comunicació de l'acampada de la plaça de Catalunya reconeixia que “la gravetat” de les acusacions requeria una resposta rigorosa que no havien tingut temps de treballar. La gran majoria dels “indignats” són plenament conscients que a hores d'ara qualsevol pas en fals pot ser mortal. Si l'operació policial de “neteja” del 27 de maig a la plaça Catalunya, que va acabar amb 121 ferits, els va reforçar, ara el clatell de Joan Boada (ICV) i la gavardina de Montserrat Tura (PSC) pintats amb esprai posen en perill la credibilitat del moviment. “Aquests fets violents ens fan mal, tot i que són problemes de coordinació normals quan en una mobilització no hi ha líders”, considera l'Oriol, de comunicació.

“El conseller d'Interior sobredimensiona uns incidents aïllats protagonitzats per una vintena de persones en un lloc on n'hi havia més de 3.000. Les declaracions d'avui [ahir] són només per fer por i desmobilitzar la gent”, deia ahir a títol personal un dels “indignats”. “Donar la sensació que som conflictius és posar una pantalla perquè no se'ns senti. Als polítics els interessa fer els aldarulls més grans del que van ser perquè la realitat encaixi en la seva visió”, hi afegia un altre. En definitiva, hi ha preocupació pel que consideren una campanya de criminalització del moviment i de tot el que s'hi vincula, com és el cas de l'economista Arcadi Oliveres, un dels intel·lectuals que sempre ha estat al costat de l'acampada i que des del primer moment es va desvincular de qualsevol acció violenta.