Puig acusa els “indignats” de buscar una “batalla campal”
El conseller reconeix que el dispositiu va quedar “curt” i no va poder garantir la integritat dels diputats
Sosté que van actuar com una “guerrilla” i estudia querellar-se contra Oliveres
El conseller d'Interior, Felip Puig, va al·ludir ahir a la complexitat del dispositiu de dimecres per justificar el fet que els policies no poguessin garantir la integritat dels diputats que van intentar accedir fins al cordó policial que donava accés al Parlament entre el passeig de Pujades i el carrer de Wellington. Puig, però, va recordar que la policia va complir els objectius “plantejats” de l'operació –evitar l'acampada al parc i permetre que el ple s'iniciés amb “normalitat”– tot i que els “indignats” tenien unes “ganes ferotges de batalla campal”.
El conseller va admetre que l'accés dels diputats va ser “més accidentat” del que havien previst –50 van haver accedir-hi en furgoneta i 30 més en helicòpter, entre aquests el president, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que viatjaven per “error” al mateix helicòpter–i va reconèixer que el dispositiu va quedar “curt”, tot i que hi van participar 600 agents. La policia, va explicar, va haver de controlar un espai de quatre quilòmetres en què hi havia 3.000 “indignats” i moure policies per protegir els diputats podria haver generat un “risc”, va assegurar.
Puig va revelar que la idea era fer un pas per a vehicles entre el carrer Marina i la Meridiana, però hi havia “indignats” bloquejant el pas, un fet que va obligar a modificar la ruta. Així, es va optar perquè els diputats que finalment van haver d'accedir al Parlament dins les furgonetes policials ho fessin per l'accés de la cruïlla de Wellington i Villena.
Tot i els aldarulls del matí als accessos a la Ciutadella, Puig va argumentar que no es va voler desallotjar perquè s'haurien “perpetuat” els incidents durant tot el dia. “S'haurien vist imatges més dures que les del 27-M”, hi va afegir Puig, que va carregar durament contra tot el col·lectiu dels “indignats”, acusant-los d'haver actuat com una “guerrilla urbana”. “Estem davant d'un nou mètode de violència urbana que sota l'aparença d'un moviment pacífic amaga col·lectius violents que utilitzen la violència extrema i mètodes informàtics sofisticats”, va assegurar el conseller, que hi va afegir que revisaran els sistemes policials a utilitzar contra la “nova” violència. Fins i tot no es descarta la possibilitat de recuperar les tanquetes d'aigua o l'ús de lacrimògens.
Interior treballarà, va afirmar Puig, perquè cap de la desena de persones que han estat identificades i els set detinguts acabin “impunes” i hi va afegir que s'està estudiant la possibilitat de querellar-se contra el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, que va insinuar que els agents de paisà haurien iniciat la violència al voltant del parc de la Ciutadella. Poc després, el mateix Oliveres va acabar reconeixent que no estava “acreditat” per fer aquest tipus d'acusacions, però hi va afegir que amb anterioritat “s'ha comprovat que els agents policials iniciaven o duien a terme accions violentes”. ICV va demanar a Puig que no tiri endavant la denúncia.
Condemnes de fins a cinc anys de presó
La fiscalia de Barcelona va anunciar ahir que ha obert una investigació d'ofici per identificar les persones que suposadament van cometre fets delictius, emmarcats en els articles 494 i 498 del Codi Penal, contra les institucions, amb la coordinació dels Mossos d'Esquadra. El més probable, però, és que la fiscalia s'hagi d'inhibir a favor de la titular del jutjat d'instrucció 14 de Barcelona, que era la que estava de guàrdia d'incidències dimecres, dia dels fets violents al Parlament. Els articles diuen:
Art. 494: “Incorreran en la pena de presó de sis mesos a un any, o multa de 12 a 24 mesos, els que promoguin, dirigeixin o presideixin manifestacions o altre tipus de reunions davant de seus del Congrés dels Diputats, del Senat o d'una assemblea legislativa de Comunitat Autònoma, quan estiguin reunits, alterant el seu normal funcionament”.
Art. 498: “Els que usin força, violència, intimidació o amenaça greu per impedir a un membre del Congrés, del Senat o d'una assemblea legislativa de Comunitat Autònoma assistir a les seves reunions o, pels mateixos mitjans, coartessin la lliure manifestació de les seves opinions i l'emissió del seu vot, seran castigats amb la pena de presó de tres a cinc anys”.
