La Unió Europea posa en perill l'etiquetatge en català
L'Eurocambra aprovarà avui una directiva que obliga a etiquetar en almenys en una llengua oficial europea
Si s'aprova, Espanya podria prohibir el català i els eurodiputats fan pinya per evitar-ho
Espanya podria prohibir l'etiquetatge en català per culpa d'una nova normativa comunitària que l'Eurocambra aprovarà avui. Si l'esmena presentada in extremis pels eurodiputats catalans en bloc (la signen, fins i tot, Santiago Fisas del PP i Maria Badia i Raimon Obiols del PSC) no s'accepta, el govern espanyol podrà imposar el castellà en tots els productes comercialitzats a l'Estat i declarar il·legals les etiquetes només escrites en llengua catalana. La futura legislació preveu que els Estats puguin obligar a etiquetar almenys “en una o més llengües oficials de la Unió Europea” i el català, tot i ser la tretzena llengua més parlada als 27 estats de la UE, encara té l'estatus de regional i minoritària.
Els productes únicament en xinès o en àrab desapareixeran de les prestatgeries dels supermercats europeus, però de rebot, i segurament sense voler-ho, el Parlament Europeu també podria il·legalitzar l'etiquetatge en català. La normativa permetrà afegir llengües “addicionals” en les etiquetes, com ara la catalana (amb 12 milions de parlants), però sempre com a complement d'una de les 23 llengües oficials, com el gaèlic (només 70.000 parlants). Tot plegat demostra que a la UE qui no té estat (propi) no hi és comptat i que l'oficialitat de la llengua catalana no és cap reivindicació folklòrica “provinciana”, Vidal-Quadras dixit.
L'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, va haver de recordar ahir al ple d'Estrasburg que “milers d'empreses usen només la llengua catalana per etiquetar els seus productes, cosa que és ben rebuda pels consumidors europeus”. L'objectiu inicial de la nova directiva comunitària que es votarà avui només era garantir als consumidors que els etiquetes els informin de forma clara i fàcilment llegible de les calories, greixos, greixos saturats, carbohidrats, sucres, proteïnes i sal dels productes. Però si l'esmena catalana (impulsada per Tremosa i pel republicà Oriol Junqueras, amb el suport d'uns quaranta eurodiputats més) no progressa, els governs espanyols podran aprofitar l'empara europea per arraconar el català.
La socialista Maria Badia demana que no es desconfiï d'Espanya: “No crec que l'Estat espanyol vagi en contra de l'etiquetatge en català, eusquera ni gallec”, va defensar, tot i que no fa ni una setmana que el seu propi partit, el PSC, va votar amb el PSOE i el PP en contra de reclamar l'oficialitat del català aprofitant l'adhesió de Croàcia a la UE, l'1 de juliol del 2013. Precisament ahir, Tremosa, Junqueras i l'ecosocialista Raül Romeva li van retreure en un comunicat que el PSC signi una cosa a Brussel·les i voti la contrària a Madrid.
De la seva banda, el portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, es va comprometre a fer tot el possible perquè “es pugui continuar etiquetant en català”. Si l'Estat ho prohibís, la Generalitat al·legaria que l'Estatut, “una llei espanyola, reconeix que a Catalunya la llengua pròpia és el català”, tot i que a la UE no sigui oficial.
Cs vol eliminar les sancions lingüístiques
El president de Ciutadans (Cs), Albert Rivera, va registrar ahir al Parlament una proposta de llei per modificar el codi de consum de Catalunya amb l'objectiu d'eliminar les sancions lingüístiques per no retolar en català, encaminades a promoure'n l'ús social. El líder de la formació argüeix que l'objectiu de la iniciativa és fer complir la sentència del Tribunal Constitucional relativa a l'Estatut on s'estableix, assegura, que “el dret a ser atès en qualsevol de les dues llengües (oficials) només pot ser exigible en les relacions entre els poders públics i els ciutadans”. Rivera sí que defensa, en canvi, “incentivar fiscalment els comerciants, empreses i establiments que decideixin retolar amb les dues llengües oficials”. El líder de Cs considera que la imposició de multes (d'acord amb dades facilitades per aquest partit, va ser de 210.000 euros el 2009) és “inconstitucional” i “un error polític”.
