Pujol manté la «confiança» en Alavedra i Prenafeta però els desmarca de CDC

Mas culpa aquells que veuen una «trama» entre el PSC i CiU de voler convertir Catalunya en un «pantà» i un «femer»

«Són amics meus, ho han estat durant molts anys i jo continuo sentint-me amic seu.» Des de Madrid, en una entrevista a TVE i coincidint amb la presentació del segon volum de les seves Memòries. Temps de construir (Proa), Pujol va parlar per primer cop de Prenafeta i Alavedra. Amb la defensa de la seva presumpció d'innocència com a premissa, que va assenyalar que aplica «amb la convicció més gran», l'expresident va subratllar que manté la «confiança» en els seus dos exalts càrrecs en espera de la sentència. Pujol, però, va marcar distàncies amb les activitats privades de Prenafeta i Alavedra que investiga el jutge Baltasar Garzón i que han desembocat en unes detencions que el van «sorprendre» i «entristir». «En el que hagi pogut succeir ara no puc reconèixer cap error meu, encara que, malgrat tot, reitero la meva confiança en tots dos», va declarar. I davant de tot això va demanar prudència. «En aquests temes tenim l'experiència de molts casos inicialment presentats amb gran estrèpit que finalment han quedat en res o gairebé res», va advertir. És per això que va condemnar sense matisos el tracte «molt vexatori» que considera que es va donar als detinguts davant de les càmeres dels mitjans de comunicació.

Pujol també va ser taxatiu a l'hora de parlar de les implicacions que l'operació Pretòria pugui tenir sobre CDC, que dilluns va suspendre temporalment de militància els dos imputats. Com ja ho havien fet altres dirigents de CiU, Pujol va recordar que fa 19 i 12 anys que els dos detinguts no exerceixen càrrecs públics i, per tant, el cas no «afecta» CDC. Tot el contrari, va al·legar, del que li passa al PSC, en què els «imputats exercien un paper polític molt important i destacat». Dit això, no va dubtar a agrair a Prenafeta i Alavedra els esforços que li van dedicar quan presidia la Generalitat i en pro de la «causa de Catalunya». CDC, en boca de Felip Puig, va marcar igualment distàncies amb l'exdiputat de CiU Lluís Renau, que, segons la interlocutòria de Garzón, va cobrar 120.000 euros. Puig va recordar que, des del 1989, Renau «es dedica a les seves activitats professionals».

També des de Madrid, en aquest cas en una conferència organitzada pel Fórum Europa, Mas va insistir a desmentir que existeixi una trama organitzada entre convergents i socialistes. Concretament, va acusar aquells que ho insinuen de voler convertir Catalunya en un «pantà» i un «femer».

El president de CiU va tornar a condemnar que el «judici social» es faci abans que el legal perquè amb aquesta manera de procedir la societat es construeix sobre la presumpció de culpabilitat.

El PSC admet que pot perdre vots per la implicació de càrrecs seus

El PSC va admetre amb orgull la possibilitat que la implicació en el cas Pretòria de càrrecs electes seus pugui passar-li factura a les urnes. «Diuen que als votants d'esquerres els temes de corrupció els afecten més. A mi em sembla molt bé, jo no vull que això canviï», va assegurar el secretari d'organització del PSC, José Zaragoza. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Zaragoza va argumentar que prefereix «un votant que és incompatible amb la corrupció que no un votant que és compatible amb la corrupció». CDC també va reconèixer que la implicació de Lluís Prenafeta i Macià Alavedra els pot perjudicar. D'altra banda, la portaveu parlamentària d'ICV, Dolors Camats, va defensar la necessitat d'impulsar el paper dels regidors a l'oposició perquè exerceixin un millor control sobre els governs locals i intentin evitar presumptes casos de corrupció com el destapat a Santa Coloma de Gramenet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
polítiques

Junqueras deixarà la direcció d’ERC després del 9-J

barcelona

Mort per extenuació a Gaza

Barcelona
Marcel Comas
Cap de l’oposició a Montmeló (Canviem Montmeló)

“S’ha de poder fer més en salut, educació i habitatge”

Montmeló
Cristina Capó
Alcaldessa de Santa Pau (Units per Santa Pau-AM)

“Volem que el castell torni a ser el cor de Santa Pau”

Santa Pau
Estat Espanyol

Una comunitat de monges de Burgos abandona l’església catòlica

Barcelona
estats units

Biden i Trump acorden celebrar dos debats electorals televisats

barcelona
Països Baixos

L’extrema dreta arriba a un acord de coalició amb tres partits de centre i dreta

Barcelona
Suïssa

Condemnen un exministre gambià per crims contra la humanitat

barcelona
Política

Mor Imma Costa, alcaldessa de l’Ajuntament del Montmell durant 16 anys