Jutgen set camioners del port acusats d'extorquir la competència

Antonio García Villalba, president de l'associació Transcont (associació de transportistes autònoms de la demarcació de Barcelona), va negar que hagués liderat un grup mafiós –com li imputa la fiscalia– per monopolitzar el transport de mercaderies al port de Barcelona. Va explicar que el setembre del 2003 l'assemblea de Transcont i la d'Ametraci –associació minoritària, a la qual van cremar i sabotejar la majoria de camions– van acordar que els membres de la segona entitat s'integrarien a Transcont amb l'aportació de 6.000 euros. «Pertànyer a Transcont –va dir– era molt important per la borsa d'empreses que teníem i perquè els socis cobraven al dia.» Transcont va crear la mercantil BCN, a través de la qual cobrava els serveis que els camioners feien a les empreses, i després donava els diners als autònoms. «Cap autònom no va deixar de cobrar de Transcont per la feina feta», va assegurar José Maria Bragado, un altre acusat, que va admetre que els integrants d'Ametraci que acceptaven anar a Transcont «estaven en un període d'aclimatació» fins que n'eren socis de ple dret.

El cap de la Policía Nacional, que va investigar la suposada extorsió, va dir que «quan es produïen actes de violència, la junta de Transcont sempre hi estava darrere», i va afegir que a l'ordinador de Manuel Martorell, vicepresident de Transcont, s'hi va trobar una carpeta amb el nom Quemaito en què sortien fotos de sis camions cremats fetes poques hores després de l'incident. També va dir que la junta es va apoderar de 402.000 euros i que el president de Transcont tenia el triple d'ingressos dels que va declarar a Hisenda, i que el 2006 es volia comprar dos pisos a Badalona amb la seva dona. Miguel Capuz, advocat dels acusats, va recordar que els casos de la crema de 50 camions atribuïts als seus clients s'han arxivat en no haver-ne identificat els autors. El judici acabarà dijous.